El Palmeral d’Elx / Baix Vinalopó

EL PAISATGE:
a_78129603_xl

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, el palmerar d’Elx,  amb més de 240.000 palmeres, és el més gran d’Europa i supera alguns altres palmerars del nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim. La Phoenix dactylera és el tipus de palmera més important, una espècie duta pels àrabs al segle VIII. És considerat com un dels millors exemples de jardí de palmeres, un element habitual del paisatge magribí.

El palmerar està dividit en nombrosos horts, on tradicionalment es conreaven al centre altres arbres de secà com el magraner,  mentre als marges hi havia una fila de palmeres que donaven ombra i creaven un microclima humit.  En situar-se els horts un al costat de l’altre, es creava una sèrie de dobles files de palmeres, que feia l’efecte de “manta de quadres”.

Malgrat la declaració de la UNESCO com a patrimoni natural, l’abandonament d’aquest tipus d’agricultura ha significat, en la pràctica, la desaparició en gran part d’aquestes tècniques, i la substitució dels arbres d’enmig per més palmeres.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Fill i nét de llauradors del palmerar d’Elx, Gaspar Jaén i Urban manté una relació molt vital amb aquest paisatge, fins al punt de ser considerat com el poeta que millor ha cantat aquestes terres del sud valencià. El poemari Testament, sonets de l’hort de palmeres  és un llibre visual, ple de llum i de l’ombra de les palmeres. Una llarga elegia de la vida del camp, de memòria sensorial, de contacte amb la natura i un homenatge als seus pares i als llauradors del palmerar. La portada del llibre reprodueix una aquarel·la de l’alqueria i l’hort de Motxo, el seu hort de palmeres a Elx, pintada pel mateix poeta.

GEOGRAFIA (PAISATGE AMB FIGURES)

 Al nord, distants, els cims d’Aitana i de Maigmó

que il·lumina el ponent del vespre clar i fresc

de principi d’autumne. Més propers, els turons

i el perfil de les serres que tanquen la comarca.

 

En mig, l’alt del Muró, el penyal que assenyala

on es troba el pantà, com m’ensenyà mon pare,

que ho aprengué del seu. Cap el sud, les planúries

que cerquen el Segura, conreades i extenses.

 

Els xiquets de la Foia, de la Baia i Maitino

ixen d’escola i creuen el camp amb bicicleta

tornant cap a sa casa, banyats per l’or ponent.

 

Damunt el marbre blanc de la taula, a la cuina,

hi ha un botijó ple d’aigua i un plat amb raïm blanc.

Octubre du frescor als peus, costreix els llavis.

 (Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Arola Editors i URV, 2012)

L'AUTOR

Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952). Poeta i arquitecte. Ha publicat  nombrosos assajos sobre arquitectura i urbanisme d’Elx i les comarques del sud, així com textos esparsos sobre la Festa d’Elx. Entre els seus poemaris destaquen Cadells de la fosca trencada, Cambra de mapes, La Festa, Del temps present, Territoris, Estellesiana, i Testament, sonets de l’hort de palmeres. Entre altres premis, ha obtingut la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, el Ciutat de Palma, El Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, l’Ausiàs March de Gandia, el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el Premi de la crítica dels escriptors valencians. Ha estat traduït al castellà, anglés, francés, italià i holandés.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca