La Cava Gran. Agres / El Comtat 2

EL PAISATGE:
cava_gran_agres

La Cava Gran és una gelera o pou de neu situat a la serra Mariola, dins del terme municipal d’Agres, a la comarca del Comtat. Data del segle XV i és un dels més grans i millor conservats dels que trobem en les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola.

Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. El seu perímetre és hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l’interior de la paret cilíndrica del pou i que servien per a sustentar la cobertura de la cúpula, avui desapareguda. El gel s’extreia per una boca lateral  i a cada costat de l’hexàgon hi havia un buit per on es realitzava l’apilament de neu.

La seua estructura va ser rehabilitada l’any 2016.

COM ARRIBAR?

Amb cotxe: Es pot arribar fins a Agres amb cotxe des de València per la A-7 en direcció Alacant i prenent la sortida 432 cap a Muro d’Alcoi/Cocentaina.
Amb tren: Altra manera d’arribar a Agres és amb la línia C-1 de ferrocarril que connecta València, Xàtiva i Alcoi.
Una vegada a Agres, per accedir a la Cava Gran cal començar la ruta des de l’àrea recreativa Mont Blanc, al costat del Refugi Zamorano. Es una ruta circular, d’intensitat moderada amb un desnivell de 570 metres i una duració total de 3 hores i 30 minuts.

EL LLIBRE

Amb Si ha nevat (Edicions Bromera), Paco Esteve Beneito va guanyar el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2016 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2017. Una obra intensa i commovedora que combina elements històrics amb altres més poètics per presentar la història de Joan el Coces, un saludador que va viure durant l’últim terç del segle XIX, i la seua relació amb la família Puig que controlava el comerç de la neu a la serra de Mariola. Un recorregut pels esdeveniments més importants del segle XIX a terres valencianes i un sentit homenatge als nevaters d’Agres.

…………………….

La neu estava més trepitjada com més a prop estaven d’assolir el cim i ara era més fàcil obrir-se camí. Els habitants d’Agres pujaven a la serra cada vegada que queia una nevada com aquella per tal d’omplir els pous del cim. La serra era plena de gent que collia neu. De totes les direccions arribaven les cançons del nevaters que, carregats amb el cabàs i una pala de fusta, no deixaven de fer viatges al pou per abocar-la-hi i assegurar-se que el capatàs els apuntava correctament la càrrega per tal de cobrar-la després.

La cava Gran es retallava majestuosa en el paisatge com un bolet arrogant. Més de dos pams de neu cobrien la teulada, coronada per una creu de ferro sobre la grandiosa pinya que la caracteritzava. Un dels capatassos es va espantar quan va reconèixer Don Pasqual Puig.

-No vos esperàvem, senyor.

El capatàs li va fer una inclinació de cap ràpida a tall de reverència i li va besar la mà. Tot seguit va deixar un encarregat d’apuntar les càrregues per atendre degudament l’amo.

-No patisques, Ambròs. Només veníem a pegar una volta –va dir don Pasqual mentre descavalcava-. Però t’agrairé que abeures les cavalleries i mos convides a dinar.

-Serà un honor, senyor.

Ambròs va pegar un xiulit curt i en un bot aparegué un sagal de darrere un muntó de palla d’arròs. El capatàs li ordenà que corregués al mas de la Foia Ampla per avisar les dones que prepararen un bon dinar perquè rebrien la visita del senyoret.

-Del senyor, Ambròs, del senyor –el va corregir el comte de Torrefiel.

-Perdoneu, senyor.

Ambròs Navarro era un dels homes forts de don Pasqual. Feia moltes generacions que la família d’Ambròs estava al servei dels Puig, tant per gestionar la neu d’aquella banda de Mariola com per dur-li en mitgeria el Mas de la Foia Ampla, a la falda del Montcabrer.

El capatàs els va convidar a fer una mirada a l’interior de la cava Gran. Don Pasqual va traure el cap per una de les entrades per on els agresans abocaven els cabassos de neu.- A dins estava fosquíssim, però quan els ulls se li van acostumar a la llum tènue dels cresols, va poder veure mitja dotzena d’homes que cantaven a ritme d’uns pitjons de fusta amb què xafigaven la neu que els anava abocant. Quan aconseguien un pam de neu pitjada, escampaven palla d’arròs, amb què també havien folrat les parets de pedra del pou, i tornaven a premsar més neu per fer una altra capa de gel.

-Bona faena –va murmurar don Pasqual.

-Sí, xafigar neu és la faena més dura –va dir Ambròs-. Però no cregueu que passen molt de temps allà dins, només fins que recuperem la temperatura.

-Fins que recuperen la temperatura? –va exclamar el comte-. Si ací fa molt més fred que fora!

-Certament, senyor, però dins es mouen més.

 

(Si ha nevat. Edicions Bromera, 2016)

L'AUTOR

Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979). Llicenciat en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha treballat com per a la Filmoteca de Catalunya i ha sigut docent a la Universitat de Santiago de Compostela i a Mallorca. El 2013 va publicar la novel·la Qui no fa la festa. El 2015 publica el recull de toponímia i literatura oral Agres i dolces. Un any després guanyà el  XXI premi Enric Valor de Novel·la en Valencià amb Si ha nevat.

ALTRES ATRACTIUS TURÍSTICS:

A més de visitar la Cava Gran d’Agres, hi ha altres lloc d’interès turístic com és el Santuari de la mare de deu d’Agres.
Al 1484 la Basílica de Santa Maria a Alacant es va incendiar i la Verge va desaparèixer, l’endemà es diu que va aparèixer a les runes del castell musulmà d’Agres. Així van traslladar la imatge de la Verge a l’església però a ‘endemà va aparèixer al castell i es va interpretar que el desig de la verge era ser venerada en aquell mateix lloc, on es va construir una ermita.
A finals de 1577 es va autoritzar la fundació del Convent de la Mare de Déu del Castell d’Agres, i l’any següent van començar les obres. Els franciscans el van habitar fins a la segona meitat del segle XIX.
Altre atractiu d’Agres són les nombroses fonts que podem trobar a tot el municipi, que fan possible seguir una ruta per a conèixer-les. Aquesta ruta ens permet conèixer les fonts d’Agres i degustar l’aigua pura de la Serra de Mariola. A més és una bona oportunitat per a conèixer el poble ja que es tracta d’una ruta circular.

Les parades de la ruta son:

Font del convent
Font de l’Assut
Llavador Municipal
Font del Molí
Naixement del riu Agres
La fonteta
Font d’en Mig
Font de Barxeta
Font de Bonell

ON MENJAR?

Restaurant Pensió Mariola
Telèfon: 965 51 00 17
Adreça: Carrer Sant Antoni, 4
Web: https://restaurant-mariola.es/
Bar Sant Jaume
Telèfon: 674 14 73 98
Adreça: Carrer Sant Jaume,2

ON DORMIR?

Pensió Mariola
Telèfon: 965 51 00 17
Adreça: Carrer Sant Antoni, 4
Web: https://restaurant-mariola.es/

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca