Platja del Postiguet / Alacant. L’Alacantí

EL PAISATGE:
Alicante Postiguet beach and castle Santa Barbara in Spain Valencian Community

Situada al nord del Port d’Alacant, al costat del dic de Llevant, el Postiguet és la platja de la ciutat de’Alacant. El nom deriva d ela paraula llatina “porticum”, fent al·lusió a la porta d’entrada a la ciutat que hi havia a les rodalies. Ubicada al peus del Castell de Santa Bàrbara, està vorejada per un passeig de palmeres.

El Postiguet és tota una icona de la cultura popular de la ciutat gràcies a la cançó popular La manta al coll, en la qual es nomena varies vegades. El tram final de la platja, situat al costat de l’estació de La Marina i del barri de Sangueta i la rambla de la Goteta, rep el nom de Cocó. Ací es on es celebra cada any el festival de focs artificials de les Fogueres de Sant Joan.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

L’any 2017 Joan-Lluís Moreno va guanyar amb Tast de salobre la primera edició del  Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, convocat per l’Ajuntament d’Altea i Aila Edicions. Una novel·la colpidora sobre la vida i la mort, sobre l’amor i el desamor, sobre l’odi i la solidaritat, sobre l’obscenitat i el respecte,  però plena de tendresa. Ambientada a la ciutat d’Alacant  i amb la platja i el passeig del Postiguet com a llocs principals, Tast de salobre conta la relació de Vicent, una ancià en les acaballes de la vida, i Luz Marina, la jove colombiana que el cuida.

   Van eixir de casa al voltant de les onze. El dia era realment lluminós. Feia calor, una calor, però, suportable encara. Luz Marina conduí la cadira de rodes cap a la platja. Travessaren lentament l’Explanada, vorejada de palmeres i de grups de jubilats que parlaven animadament asseguts en cadir4es de lloguer. En arribar al passeig del Postiguet, va situar Vicent al costat d’un dels bancs i s’hi va asseure. La platja començava a tenir una animació més pròpia dels mesis d’estiu que dels darrers dies d3e la primavera.

   No van parlar. S’hi van estar en silenci, embadalits, amb els esguards i els pensament vagarejant sobre l’arena i sobre la mar.

   -Ja t’he contat que m’encantava vindre a la platja quan era menut? –preguntà Vicent després d’una estona llarga.

   – Sí, ja m’ho has contant.

   -Aquell hotel d’allí no estava. També t’ho he contat, això?- afegí desprès d’una pausa.

   -També.

   – Al teu poble no ni ha platja.

   -No, no n’hi ha.

   -La trobaràs a faltar que te’n tornes allà.

   – Sí, la trobaré a faltar. Em quedaria sempre ací contemplant la mar.

   -Jo també l atrobaré a faltar.

   Luz Marina va agafar la mà de Vicent entre les seues sense deixar de mirar l’aigua.

   -Vols que anem al port?

   -Sí. Tinc ganes de mirar les barques –va respondre el vell.

   No tardaren més de cinc minuts a anar des de la platja fins el port. No va ser fàcil trobar-hi un banc lliure. Ancians solitaris, turistes de pell blanquinosa, pescadors i alguna parella de joves festejant ocupaven la major part dels bancs que s’estenien al llarg del passeig.

   -Ja t’he contat que des d’este port va salpar l’últim vaixell de refugiats de la Guerra Civil? –va dir Vicent després que transcorregueren uns minuts sense dir res.

   -Sí, ja m’ho has contat – somrigué Luz Marina.

   -De vegades pense que, en realitat, tots som exiliats. El mateix dia que ens van expulsar del paradís ens van enviar a l’exili per sempre més.

   -Però tu no creus en tots això del paradís de l’infern.

   -No, jo no crec en res d’això. A hores d’ara ja només crec en la vida i en la mort.

   -Has dit l’amor? –preguntà erròniament a posta.

   -Sí, això mateix, en l’amor –repetí Vicent en un to més aviat amarg-. T’he contant també que la mar ha sigut una de les meues passions?

   -Si, també m’ho has contat.

   -Aleshores ja t’he contat tot el que havia de contar-te.

 

(Tast de salobre. Aila Edicions)

L'AUTOR

Joan-Lluís Moreno Congost (Alacant, 1961). Interessat pel teatre, ha treballat en nombrosos grups de teatre alacantins i ha dirigit obres de teatre escolar. És autor d’obres dramàtiques com Els dies i la nit (Premi de Teatre Evarist Garcia), Deixa’m que et deixe (en col·laboració amb Tomàs Mestre, Premi Evarist Garcia) i El bourbon que s’estimava els Dumbos (Premi de Teatre Ciutat de Gandia). També ha escrit nombrosos relats aconseguint premis com Premi 9 d’Octubre de Narrativa Breu Vila de la Nucia, Premi de Narrativa Breu Vila d’Alberic, Premi Helena Jubany de Narrativa Breu, Premi Terra de Fang i Premi Miquel Arimany. L’any 2003 amb la novel·la Jack no va passar pel purgatori va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Badalona. Tast de Salobre és la seua segona novel·la.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca