Ciutat Vella / València

EL PAISATGE:
museo-ceramica

El districte número 1 de la ciutat de València és conegut com Ciutat Vella. De forma circular, és el punt fundacional de la ciutat, situat entre l’antiga muralla cristiana –actuals carrers Colom i Guillem de Castro- i el marge del vell llit del Túria –carrers de Blanqueries, Comte de Trénor, Pintor López, i passeig de la Ciutadella-. El seu origen es troba en una antiga illa fluvial que formava el riu Túria. En aquesta illa es va fundar la ciutat de València l’any 138 a.C. en les proximitats de l’actual plaça de l’Almoina. L’any 1356, el rei Pere el Cerimoniós ordenà la construcció de la nova muralla cristiana que acabà marcant els límits de l’actual districte. Ciutat Vella inclou els barris de La Seu, La Xerea, El Carme, El Pilar, El Mercat i Sant Francesc.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Publicada el 1994, Tranvía a la Malvarrosa està considerada com una de les novel·les més significatives de Manuel Vicent. Amb certs elements autobiogràfics, la novel·la conta el despertar a la vida d’un adolescent de la Vilavella que arriba a la ciutat de València a finals dels anys 50. L’obra és el retrat d’una ciutat ancorada en la posguerra. Una descripció del temps viscut, un anàlisi del passat que exalta la transgressió  i la felicitat. Un viatge iniciàtic entre la repressió i la imaginació, tot a ritme de bolero i amb l’omnipresència de la mar Mediterrània.

En la novel·la, Manuel Vicent descriu diferents intineraris pels carrers de la ciutat. Hem triat el que va des del col·legi Pio XII, al carrer d’Alboraia  i travessa tot el cor de Ciutat Vella fins arribar a la plaça de Rodrigo Botet, al costat de l’actual plaça de l’Ajuntament.

 

Todas las mañanas a las nueve cruzaba el río por el puente de la Trinidad; me adentraba por la calle del Salvador; pasaba por delante del museo del Almudín; llegaba a la plaza de la Almoina; bordeando el palacio arzobispal junto a la catedral cruzaba la calle de la Paz hasta el hotel Inglés; entre la fachada del Marqués de Dos Aguas y  la iglesía de San Juan de la Cruz por un callejón húmedo, de curvos paredones, alcanzaba la plazoleta de Rodrigo Botet en cuyo centro había una fuente con cisnes, aunque la gente siempre pensó que eran patos. Allí estaba la academia Castellano, un caserón casi en ruinas que a los poco meses fue derrivado para levantar el hotel Astoria. Ese camino diario que me llevaba a clase con los libros en la axila tenía un sonido, un aroma en cada tramo. En la calle del Salvador había un horno de cuya jamba colgaba una jaula con un loro. El panadero le enseñaba a hablar. Todas las mañanas a las nueve sorprendía a aquel hombre con el bigote empolvado de harina que le repetía al pajarraco: “¡Macho Levante! ¡Macho Levante!”.

(Tranvía a la Malvarrosa. Alfaguara, 1994)

L'AUTOR

Manuel Vicent (La Vilavella, 1936). Periodista i escriptor que ha desenvolupat tota la seua carrera literària en castellà. Ha col·laborat amb el diari Madrid i les revistes Triunfo i Hermano Lobo. Actualment escriu en El País. Entre les seues obres destaquen Pascua y naranjas (Premi Alfaguara, 1966);  El anarquista coronado de adelfas; La balada de Caín (Premi Nadal, 1987); Tranvía a la MalvarrosaSon de mar  (Premi Alfaguara de Novel·la, 1997); Jardín de Villa Valeria; Verás el cielo abierto; León de ojos verdes;  Aguirre, el magnífico i Desfile de ciervos, entre altres. A més, és Premi González-Ruano de periodisme i Premi Francisco Cerecero de l’Associació de periodistes europeus a Espanya.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca