Jardins de l’Hospital / Barri de Velluters, València

EL PAISATGE:
biblioteca-vlc

El jardins de l’Hospital es troben en els terrenys que ocupaven algunes dependències de l’antic Hospital General de València, entre el carrer del mateix nom i Guillem de Castro, a la ciutat de Valencia.  L’establiment  va ser fundat  com l’Hospital de Folls de Santa Maria dels Pobres Innocents el 1409 per fra Joan Gilabert Jofré amb el suport d’alguns membres de la burgesia valenciana i està considerat com el primer hospital psiquiàtric fundat a Europa. En 1493 va ser ampliat amb una nova infermeria en forma de creu grega, edifici que actualment ocupa la Biblioteca Pública de València, canviant la denominació a Hospital General de València. En 1547 un incendi va obligar a reconstruir l’edifici. El portal gòtic que actualment es troba a l’entrada del recinte és l’única peça original que es conserva d’abans de l’incendi. Com a complex hospitalari estigué en actiu fins 1960, any que es va inaugurar l’Hospital Clínic de València. El 1963, després d’uns anys d’abandonament, va ser declarar conjunt històric i es rehabilitaren l’antiga infermeria, l’ermita de Santa Llúcia i la capella del Capitulet. El 1970 es va instal·lar la Biblioteca Pública.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Guardona amb el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa 2016, El dia de demà, suposa una nova incursió de Teresa Broseta en la narrativa d’adults,  després de conrear  durant anys la literatura infantil i juvenil. La novel·la aborda la història de Sara, una dona de vora dels cinquanta anys, que contempla dolguda el fracàs del seu matrimoni amb Miquel, un empresari addicte a la cocaïna, i Andreu, a qui va estimar profundament en el passat. La casualitat farà que Miquel i Andreu entren en contacte i es precipitaran els esdeveniments que devastaran les vides dels tres protagonistes. Més enllà d’aquesta trama complexa i de vegades perversa, El dia de demà és un colpidor retrat de la ciutat de València marcada per la crisi econòmica, en especial dels barris de Velluters i el Carme, fins el punt d’esdevenir el quart protagonista de la novel·la.

Sempre, des de molt abans de ser part dels seus carrers, li havia semblat Velluters una ferida oberta al cor de la ciutat, una ferida amb les vores netes i ben delimitades, potser una mica més difuminada la frontera cap al carrer de Quart, perquè la membrana que separa Velluters del Carme ha sigut sempre porosa i transitable en les dues direccions. El fascinava el món que bullia als jardins i al carrers de l’Hospital, la segona frontera. La zona que recordava com una eixida natural del barri, el lloc gens recomanable per on s’aventuraven, sempre en grup i només en època d’exàmens, un grapat d’estudiants universitaris que no tenien més remei que anar a morir a la biblioteca, comptava ara amb un parell d’edificis de categoria que oferien coses tan insòlites com gimnàs i jacuzzi, tot i que algunes de les seues finestres havien de tindre necessàriament unes vistes esplèndides sobre la sordidesa del barri. Al caliu d’aquells edificis, i de les cafeteries que havien florit al carrer, els jardins s’omplien ara als matins d’estudiants que anaven a la biblioteca sense por, de gossos que, sota la mirada atenta dels seus amos, cremaven com podien les energies acumulades als pisos minúsculs on els mantenia presoners l’afecte de la família, de criatures en edat preescolar que jugaven al sol i de iaios que passejaven a un pas lentíssim, tots dos extrems de la vida vigilats quasi invariablement per dones immigrants que sovint feien cara de fatiga. Al capvespre, a l’hora màgica, els jardins de l’Hospital es quedaven buits per uns moments. A aquella hora li agradava passejar-los, deixar-se acaronar per la presència silenciosa dels arbres que resistien heroicament les agressions urbanes, oblidar-se per un moment del trànsit i de la vida que bullia uns metres més enllà.

(El dia de demà, Edicions Bromera, 2016)

L'AUTORA

Teresa Broseta (València, 1963) va publicar l’any 2001 la seua primera obra, La botiga del Carme. Conrea especialment la literatura infanti i juvenil, en tots els gèneres: narrativa –L’estiu dels pirates, Berenars amb Cleopatra, L’escarabat de Khalili, Supermara, superheroïna per sorpresa, No sigues rata!-, poesia –Zumo de lluvia, El núvol enamorat i altres contes en vers– i teatre –No puges a l’andana, Rellotge de cucut, Pintura fresca-. Ha publicat també narrativa i teatre per a adults –El soplo de la vida, Ayrin de les Alcusses, El dia de demà-. Les seues obres han estat guardonades amb els premis Carmesina, Vicent Silvestre, Luna de Aire, Xaro Vidal, Vila de les Alqueries, Ciutat de Sagunt, Ciutat de Benicàssim i Alfons el Magnànim.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca