El Port de Dènia / Marina Alta

EL PAISATGE:
12382853 - denia mediterranean port village with castle mountain and blue sea water

Amb més de 2000 anys d’història, el port de Dénia té una gran importància estratègia per ser el més proper a les Illes Balears. A l’època romana fou base naval i va jugar un paper molt important durant l’Edat Mitjana. El 1609 va ser el principal port de desterrament dels moriscos valencians. Destruït el 1705, fou reconstruït durant els segles XVIII i XIX. Actualment és  un dels ports més importants de la Mediterrània.

Al llarg de la seua història, ha anat configurant al seu voltant el barri mariner de Dénia o Baix la Mar, un dels barris amb més personalitat de la localitat. El barri no té edificis monumentals destacant-hi només l’edifici de les Drassanes (s. XVI) per la seua gran sobrietat i els interessants arcs carpanells de pedra tosca. Actualment aquest edifici és un hotel.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

-Ha vingut un “muntiol”; ens demanen més càrrec i l’hem de tindre preparat.

El manament prengué cos i volà per totes les navades: els servidors de les màquines triadores, els esclaus dels motors, als empresonants en les cambres, als reclosos pels cellers…

-El “muntriol”!

Hom no sabia amb exactitud què era un “muntriol”. Potser el primer vapor que impressionara allí fortament per les seues dimensions duguera el nom “Montreal” o tal vegada procedira d’esta ciutat americana. Per als magatzems significava una embarcació gran, mai prou farta de càrrec, que després d’una nodrida escala per altres ports s’enquadraria front a la bocana del de Dénia barrant-lo amb la gallardia policromada d’una silueta colossal, i s’engolia tot el carregament de cada magatzem encara que l’esperaren de gom a gom, veent-se’l continuar tan lleuger i gentil que era promesa i esperança dels que en ell confiaven.

-És més gran que el carrer de la Mar- ponderaven alguns.

-Un vapor així no pot anar a pic- aventuraven altres.

(L’últim serf. Edicions Alfons el Magnànim, 1993)

L'AUTORA

Maria Ibars (València, 1892-1965), arrelada a Dénia, on va passar la seua infantesa i adolescència,estudia  magisteri  a l’Escola Normal de València i va estar destinada com a mestra a la Font de la Figuera. De nou a València i durant els anys anteriors a la Guerra Civil, entra en contacte amb els ambients valencianistes i es retroba amb Carles Salvador, a qui coneixia des dels anys d’estudiant a la Normal.  L’any 1949 publica el seu primer llibre, Poemes de Penyamar: a l’ombra del Montgó, i  guanya el premi de novel·la dels Jocs Florals de lo Rat Penat d’eixe any amb Vides planes, que no seria publicada fins el 1962. A la Taula de Poesia del Cercle de Belles Arts presenta  l’any 1951 el poemari RaÏm a l’amiga. La mort de Carles Salvador l’any 1955 l’allunya del món cultural valencià. No obstant, a partir de 1958 manté una estreta relació amb l’editorial Sicània a la qual lliura el conjunt de la seua obra narrativa, incloent-hi L’últim serf, que seria publicada postumament. És mare de la pedagoga Raquel Payá.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca