La Cava Gran. Agres / El Comtat

EL PAISATGE:
cava_gran_agres

La Cava Gran és una gelera o pou de neu situat a la serra Mariola, dins del terme municipal d’Agres, a la comarca del Comtat. Data del segle XV i és un dels més grans i millor conservats dels que trobem en les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola.

Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. El seu perímetre és hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l’interior de la paret cilíndrica del pou i que servien per a sustentar la cobertura de la cúpula, avui desapareguda. El gel s’extreia per una boca lateral  i a cada costat de l’hexàgon hi havia un buit per on es realitzava l’apilament de neu.

La seua estructura va ser rehabilitada l’any 2016.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Amb Si ha nevat (Edicions Bromera), Paco Esteve Beneito va guanyar el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2016 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2017. Una obra intensa i commovedora que combina elements històrics amb altres més poètics per presentar la història de Joan el Coces, un saludador que va viure durant l’últim terç del segle XIX, i la seua relació amb la família Puig que controlava el comerç de la neu a la serra de Mariola. Un recorregut pels esdeveniments més importants del segle XIX a terres valencianes i un sentit homenatge als nevaters d’Agres.

…………………….

La neu estava més trepitjada com més a prop estaven d’assolir el cim i ara era més fàcil obrir-se camí. Els habitants d’Agres pujaven a la serra cada vegada que queia una nevada com aquella per tal d’omplir els pous del cim. La serra era plena de gent que collia neu. De totes les direccions arribaven les cançons del nevaters que, carregats amb el cabàs i una pala de fusta, no deixaven de fer viatges al pou per abocar-la-hi i assegurar-se que el capatàs els apuntava correctament la càrrega per tal de cobrar-la després.

La cava Gran es retallava majestuosa en el paisatge com un bolet arrogant. Més de dos pams de neu cobrien la teulada, coronada per una creu de ferro sobre la grandiosa pinya que la caracteritzava. Un dels capatassos es va espantar quan va reconèixer Don Pasqual Puig.

-No vos esperàvem, senyor.

El capatàs li va fer una inclinació de cap ràpida a tall de reverència i li va besar la mà. Tot seguit va deixar un encarregat d’apuntar les càrregues per atendre degudament l’amo.

-No patisques, Ambròs. Només veníem a pegar una volta –va dir don Pasqual mentre descavalcava-. Però t’agrairé que abeures les cavalleries i mos convides a dinar.

-Serà un honor, senyor.

Ambròs va pegar un xiulit curt i en un bot aparegué un sagal de darrere un muntó de palla d’arròs. El capatàs li ordenà que corregués al mas de la Foia Ampla per avisar les dones que prepararen un bon dinar perquè rebrien la visita del senyoret.

-Del senyor, Ambròs, del senyor –el va corregir el comte de Torrefiel.

-Perdoneu, senyor.

Ambròs Navarro era un dels homes forts de don Pasqual. Feia moltes generacions que la família d’Ambròs estava al servei dels Puig, tant per gestionar la neu d’aquella banda de Mariola com per dur-li en mitgeria el Mas de la Foia Ampla, a la falda del Montcabrer.

El capatàs els va convidar a fer una mirada a l’interior de la cava Gran. Don Pasqual va traure el cap per una de les entrades per on els agresans abocaven els cabassos de neu.- A dins estava fosquíssim, però quan els ulls se li van acostumar a la llum tènue dels cresols, va poder veure mitja dotzena d’homes que cantaven a ritme d’uns pitjons de fusta amb què xafigaven la neu que els anava abocant. Quan aconseguien un pam de neu pitjada, escampaven palla d’arròs, amb què també havien folrat les parets de pedra del pou, i tornaven a premsar més neu per fer una altra capa de gel.

-Bona faena –va murmurar don Pasqual.

-Sí, xafigar neu és la faena més dura –va dir Ambròs-. Però no cregueu que passen molt de temps allà dins, només fins que recuperem la temperatura.

-Fins que recuperen la temperatura? –va exclamar el comte-. Si ací fa molt més fred que fora!

-Certament, senyor, però dins es mouen més.

 

(Si ha nevat. Edicions Bromera, 2016)

L'AUTOR

Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979). Llicenciat en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha treballat com per a la Filmoteca de Catalunya i ha sigut docent a la Universitat de Santiago de Compostela i a Mallorca. El 2013 va publicar la novel·la Qui no fa la festa. El 2015 publica el recull de toponímia i literatura oral Agres i dolces. Un any després guanyà el  XXI premi Enric Valor de Novel·la en Valencià amb Si ha nevat.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca