Platges del Cabanyal i la Malva-Rosa / Ciutat de València

EL PAISATGE:
cabanyal-tiene-derechos

Les platja del Cabanyal i la Malva-rosa són les platges de la ciutat de València. Les dues formen una platja única d’arena fina i daurada de 1.200 metres de longitud. La primera, també coneguda popularment com la Platja de les Arenes per l’antic balneari actualment convertit en hotel, limita al sud amb el Port de València, mentre que la segona ho fa al nord amb la séquia de Vera que marca el límit amb el municipi d’Alboraia. La zona compta amb un llarg passeig marítim amb nombrosos bars i restaurants que ocupaven les antigues cases de bany.

El Cabanyal i el Canyamelar constitueixen el barri mariner de la ciutat, que va ser municipi independent fins 1897 amb el nom de Poble Nou de la Mar. Barri de pescadors que molt prompte es va convertir en una zona d’esbargiment per a la burgesia valenciana que venia ací a estiuejar. La seua trama urbanística en retícula ve de l’alineació de les antigues barraques  de pescadors paral·leles a la mar, característica que li va conferir el títol de Bé d’Interès Nacional.

A finals del segle passat,  el govern municipal d’aquell moment va estudiar un projecte d’ampliació de l’avinguda de Blasco Ibáñez  que travessaria el barri i suposaria l’enderroc de vora 2.000 edificis, alguns d’interès nacional. La lluita veïnal va fer que el projecte s’aturara.

Per la seua banda, el barri de la Malva-rosa rep el nom dels camps d’aquesta planta pareguda al gerani,  i la fàbrica de perfums que explotava en la zona el jardiner i perfumer francès Felix Robillard en el segle XIX. Aquesta fàbrica va ser la primera fàbrica d’essències establida a Espanya i la primera de sabó de tocador i perfumeria de València.

Prop de la Platja de la Malva-rosa trobem algunes edificis i palauets neoclàssics i modernistes molt interessants, com l’Hospital de la Malva-rosa i la casa de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez, avui casa museu.

Les platges del Cabanyal i la Malva-rosa apareixen en moltes pintures de Joaquim Sorolla.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

L’any 2017, l’editorial Onada va publicar Ulisses i la Mar de Sargassos, un ampli volum que arreplegava més de 50 anys de la poesia de Lluís Alpera i Leiva. Una producció poètica que planteja una forta tensió existencial i una percepció conflictiva del món.

Inicialment emmarcat dins dels realisme social,  Alpera es decanta molt prompte cap a una poesia de sensualitat barroca per a passar més endavant a uns poemes molt depurats de to clàssic i també popular.

Nascut al Cabanyal, la platja i els carrers del barri on va transcórrer la seua infantesa i joventut apareixen molt a sovint al seus poemes. Els records dels pares, la vida marinera de la seua família, la llibertat a la vora la Mediterrània, en definitiva la terra a la que torna Ulisses, són alguns dels temes més visitats pel poeta.

 …….

                                  II

Al matí,

mire les xàrcies seques, torrant-se al sol:

mire la mitja dotzena de pescadors

que ens queden al Cabanyal,

ennegrits pel desfici, per la letargia

i per l’enyor de la antiga mar ventruda d menjar.

Sense pressa, rellisque els ulls

al llarg del nostre Mediterrani

i em deixe feri5 per la patena

que reflecteix l’hòstia solar.

Un colp enlluernat, encara et veig, Isabel,

al teu Vermont de muntanyes color de foc i mel,

rient-te amb el teu català ruixat

amb tendres abelles i perfum de pi.

(Trencats versos d’agost, Premi Vè Centenari Joanot Martarell .Ajuntament de Gandia, 1971)

 

                                INTROIT

A la memòria del meu pare, que em va mostrar el país.

 

Endolcida l’ànima per una forta sentor de mar

Conversàvem perpatètics vora la platja

Al llarg de la fina arena del Cabanyal i de la Malva-rosa.

El pare, patró sense vaixell, fitava l’horitzó

Àvid i trèmul d’aventures i d’aigües profundes.

Et dibuixava amb ull de falcó mapes imaginaris

I estenia mil mocadors de colors davant teu.

Ufanosos trepitjàvem els cristallets de sol

I els espills de sorra que s’enganxaven

Damunt les teues sabates de xarol.

Sense adonar-se’n, el pare t’anav cisellant

Aquell perfil de nou Ulisses que aviat

Escamparia el vol talment una au migratòria.

A les vesprades, amb el vent juganer del garbí,

Saltàvem a la corda i berenàvem amb llepolia

La darrera mona de Pasqua.

La mare, mig lligada al fil d’un gran catxerulo,

Aixecava una aurèola de fabulació

Entre la colla de manyacs i adolescents platgers.

La vida, o tempora, esdevenia una enorme poma

Ensucrada, enmig de l’inacabable rapte d’Europa.

 

(El nou rapte d’Europa. Ajuda a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005. Premi Poesia Ciutat de Sagunt Jaume Bru i Vidal 2008. Edicions Brosquil, 2008)

L'AUTOR

Lluís Alpera i Leiva (València, 1938). Poeta i crític literari. Doctor per la Universitat de València, va fundar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Entre les seues obres destaquen El magre menjarDades de la història civil d’un valencià, Tempesta d’argent, Els dons del pleniluni, Amb cendres i diamants, Els bells papirs d’AlexandriaAmor de mar endinsEl nou rapte d’Europa  i Les síl·labes secretes. La seua trajectòria ha estat reconeguda amb premis literaris com el Salvat-Papasseit, l’Ausiàs March de Gandia, el Premi de la Crítica del País Valencià i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca