Monestir de la Trinititat / València

EL PAISATGE:
67166324 - real monasterio de la trinidad, a convent in valencia, spain

Situat a la vora esquerra del riu Túria, al començament del carrer Alboraia i junt al pont de la Trinitat i el Museu de Belles Arts, el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat és un dels conjunts conventuals més destacats de la ciutat de València.

Fundat per la reina Maria de Castella, que hi està enterrada, durant la segona meitat del segle XV es va convertir en  un referent espiritual, social i cultural de la ciutat, sobretot quan, a finals del mateix segle,  l’escriptora i humanista Isabel de Villena es va convertir en abadessa i l’escriptor Jaume Roig en el metge del convent.

Declarat Monument Nacional el 1982 i Bé d’Interès Cultural a l’any següent, el conjunt destaca per ser un exemple de transició de l’arquitectura gòtica a la renaixentista. Tot el complex conventual s’organitza al voltant del claustre, molt elegant i auster amb centra influència cistercenca. En la galeria sud es troba el sepulcre de Maria de Castella. Al claustre donen la sala capitular, la sagristia i el refectori. L’església segueix el model del gòtic català de nau única i va ser redecorada durant el període barroc.

El monestir sempre ha estat regentat per monges clarisses. Va estar habitat fins el 2014, quan les últimes  monges es traslladen a un altre convent de la ciutat. Des d’aleshores el conjunt està obert al públic i es pot visitar.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Finalista dels premis Novelpol 2017 a la millor novel·la policíaca de l’any, Black Mountain 2017 i a la millor novel·la de l’any de Cartagena Negra, Sucios y malvados és un inquietant thriller que combina les estructures de la novel·la policíaca amb una reflexió sobre la justícia, el sexe, el poder i la violència contra les dones. Ambientada a la ciutat de València, conta la història de quatre dones que davant la passivitat de la justícia amb la violència contra les dones decideixen ajuntar-se per a fer complir la llei al preu que siga. Aquestes quatres dones conegudes com “dones de cadira”, malnom de les prostitutes valencianes en el segle XVII, es reuneixen al Reial Monestir de la Trinitat per a dissenyar un pla que les portarà a les profunditats d’una València ombrívola.

 

Les descripcions i les referències històriques sobre el Monestir de la Trinitat que fa  Juanjo Braulio en Sucios y malvados són reals, però l’orfenat, el menjador social i servei d’ajuda a dones maltractades  o en situació de prostitució que es citen en aquest recinte històric pertanyen a la ficció.

 ……

En verano, el claustro del Real Monasterio de la Trinidad siempre está fresco gracias a los gruesos muros de piedra y a la lujuriosa vegetación de plátanos de sombra, palmeras, rosales y arbustos de boj que lo invaden. Entonces resulta una delicia estar, incluso en los días de ponentà, el temible viento cálido que viene del oeste, el cual provocó que los valencianos acuñaran aquello de que “de ponent, ni vent ni gent”. Sin embargo, en invierno, da la sensación de que la temperatura allí dentro es tres o cuatro grados más baja que en el resto del mundo. La humedad gélida repta por las patas de las sillas plegables hasta alcanzar a sus cuatro ocupantes para hacerlas temblar de frío.  A pesar del cielo encapotado, hoy no ha llovido de momento. Sin embargo, se espera que las nubes blancas que se amontonan sobre ellas descarguen agua conforme avance la tarde. Las cuatro mujeres se arrebujan en sus gruesos abrigos. Todas menos Cristina Llorens mantienen los guantes puestos, pero la psiquiatra se los ha quitado para poder manipular la carpeta que, con el logo de la Conselleria de Sanitat en su portada, ha sacado del bolso-maletín que traía consigo. Despliega un par de papeles en su regazo, poniendo extremo cuidado en que no caiga ninguno al suelo empedrado y brillante por el agua. La médica sujeta los documentos con el antebrazo Izquierdo; mira el reloj y es, como de costumbre, la primera en hablar:

-Será mejor que nos demos prisa- señala hacia arriba con la mano que le queda libre-, no sea que aún nos caiga un chaparrón.

-No me gustan las prisas con estas cosas, Cristina –dice Elvira Quirós-. Esto es muy serio y lo sabes. Quizás este asunto podía haber esperado, al menos, a que mejore el tiempo antes de reunirnos aquí, ¿no?

La psiquiatra ignora el tono de reproche que gotea entre las palabras de la jueza. No le preocupa que Elvira esté más o menos enfadada. Sin embargo, hay algo en su compañera de reunión junto al sepulcro de la reina María de Castilla que empieza a inquietarla. Está acostumbrada a analizar lo que pasa por la cabeza de sus pacientes, principalmente, hablando con ellos. En la magistrada percibe cada vez más dudas y unas inseguridades que no existían hace casi una década, cuando empezaron a juntarse algunas tardes para lamentar su suerte y, sobre todo, cuando decidieron las cuatro que había que hacer algo más que quejarse.

 

(Sucios y malvados, Ediciones B, 2017)

L'AUTOR

Juanjo Braulio (València, 1972). Periodista i escriptor. Treballà en Diario 16, Las Provincias, on va ser redactor de medi ambient, municipal, política i cap d’opinió. Posteriorment va col·laborar en Suplemento Semanal XL, Colpisa, ABC i RTVV. L’any 2004 va publicar La escalera de Jacob, un recull dels seus articles d’opinió apareguts en diferents diaris. Anys més tard  publicà En Ítaca hace frío, un llibre de viatges sobre Suècia. L’any 2015 apareix la seua primera novel·la, El silencio del pantano, Novel·la Negra de l’Any de la col·lecció La Trama d’Edicions B, a la que va seguir Sucios y malvados.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca