La Ruta del Bakalao / Carretera del Saler

EL PAISATGE:
perellonet-tiene-derechos

Amb els noms de Ruta del Bakalao o Ruta Destroy, aquest últim encunyat per Vicente Pizcueta de la discoteca Barraca a Les Palmeres, al terme de Sueca, es va conèixer el fenomen clubbing al territori valencià. Una forma d’oci nocturn per a milers de joves que recorrien algunes discoteques de l’àrea metropolitana de València durant la dècada dels 80 i 90. Dels tres noms acabà imposant-se Ruta del Bakalao. Com bakalao i màkina era coneguda  la música techno-pop, rave, EBM i Trance, subgèneres de la música electrònica de ball, que es punxava en les discoteques de la Ruta. Una música d’importació que des de Londres, Manchester, Liverpool i altres ciutats europees va ser introduïda al nostre país pels DJs valencians.

La Ruta del Bakalao fou un fenòmen de repercussió internacional, únic  al nostre país, que va connectar música electrònica i esbargiment amb altres moviments musical i artístics europeus. Va aparèixer en plena transició democràtica, al temps que sorgia la movida madrilenya,  dins d’un ambient de llibertat, permissivitat política i buits legal que va fer que l’oci nocturn es desenvolupara considerablement després de la dura repressió franquista. L’augment del consum de drogues, principalment heroïna, cocaïna, amfetamines, metamfetamines i l’èxtasi o MDMA, aquesta última molt consumida pels usuaris de la Ruta, va ser fruit del moment històric que es vivia caracteritzat per una gran mancança d’informació sobre les drogues i molt poca preocupació social per la drogodependència.

Les discoteques de la Ruta funcionaven els caps de setmana amb horaris ininterromputs de dijous de vesprada a dilluns de matí. La majoria d’elles estaven concentrades a la carretera del Saler (CV-500), a les pedànies de Pinedo, El Perellonet, El Perelló o Les Palmeres on destacaven Spook Factory, Face,  Chocolate, Barraca, Puzzle, Heaven, encara que també n’havien discoteques de la Ruta a Riba-roja (NOD), L’Eliana (Espiral) i la platja de la Malva-rosa, a la ciutat de València, (ACTV).

Les baralles entre els usuaris, els problemes d’inseguretat, el control de les drogues i el cansament  per aquest tipus d’oci va fer que la ruta començarà a desaparèixer a finals de la dècada dels 90.

Durant més de 10 anys, els rètols de llum de les discoteques  de la Ruta van convertir el Parc Natural de l’Albufera  en un paisatge simbòlic que manifestava una manera quasi generacional  d’entendre l’esbargiment. Una fusió entre l’entorn natural i la cultura urbana lligada al ball i la música electrònica.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Segona novel·la del periodista i escriptor Carlos Aimeur, Destroy. El corazón del hombre es un abismo és un dur retrat de la València del anys 90, especial de la Ruta del Bakalao. Conta les històries d’un jove valencià que es deixa seduir per la droga i acaba introduint-se en el narcotràfic, i una jutgessa  insatisfeta de  la seua vida matrimonial que busca noves experiències.  Un thriller amb elements nostàlgics i generacional que planteja una desesperada baixada als inferns.

 El único ajeno a ese círculo en el que confiaba era Enrique, un viejo amigo de Mario que le presentó el Trucha. Era uno de los dos primos de Sueca que, cuando comenzaba a perfilarse en el horizonte la ruta, cuando muy pocos se habían dado cuenta del potencial de la música rave, reconvirtió una vieja sala de fiestas llamada Zumo de Melocotón. Esta había nacido a principios de los ochenta, al albur de la incipiente democracia, y fue en inicio un lugar de encuentro de los veraneantes de El Perellonet, pedanía de Valencia y punto de reunión de la clase media valenciana en sus vacaciones. Enrique la convirtió en la discoteca más radical de España, Hell, catedral del rave, el lugar al que todos los fines de semana David iba en peregrinación y donde más vendía. Hell. Infierno. Qué nombre tan apropiado. Solo los más fuertes lograban soportar graves a 120 pulsaciones por minuto. Ese fue el reclamo y su éxito. Todos querían ser los más duros. Ellos y sobre todo, ellas. Porque ellas eran las más fuertes de la noche. En la terraza las gogós bailaban irracionalmente suspendidas dentro de jaulas de acero mientras a sus pies decenas de jóvenes daban vueltas sobre sí mismos sin atender a nada, empapados en sudor, al principio del verano, después fuese la fecha del año que fuese. En la zona interior, en las salas y reservados, la ocuridad era tal que no se podían ver los pies. El ambiente estaba tan cargado de humo que los haces de los rayos láser al barrerlo parecían atravesas muros de cal. Si se pisaba algo líquido no se debía intentar nunca ver de qué se trataba; podía ser el vómito de cualquiera de los que se había desplazado hasta allí. Todo era ruido, fiesta, sudor, saltos, euforia. Todo era mover el cuerpo al ritmo de la música sin fin. Aquellos eran sus dominios. Aquel era su templo. Esa era su religión. Tenía dinero, drogas, tías. Era feliz. ¿Qué más podía desear?

(Destroy. Llibres de la Drassana, 2015)

L'AUTOR

Carlos Aimeur (València, 1972). Periodista i escriptor.  Ha sigut cap de premsa de l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia, redactor de cultura a Las Provincias, El Mundo i Valencia Plaza, on va ser cap d’informació  CulturPlaza.com. Ha sigut guionista i productor de diferents curtmetratges i ha dirigit el llargmetratge documental Teologia. Perdimos un imperio por esto sobre el grup de post-rock La Muñeca de Sal. Amb la seua primera novel·la Bonvanetura. Sangre, cólera, melancolia y flema va obtindre el premi Ciutat de València 2007. Destroy. El corazón del hombre es un abismo és la seua segona novel·la.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca