Amb l’agricultura la pesca ha constituït tradicionalment una de les activitats econòmiques més importants de Benicarló. La localitat compta actualment amb una flota de més de 50 embarcacions que capturen més de 1.500.000 quilos de peix, especialment de mollets, llucets, polps, raps, palades i llagostins.

El moll va ser construït l’any 1883 amb la formació de la Companyia del Port que atenia les exportacions del vi Carlon, principal font de riquesa de la ciutat fins que a principis del segle XX la fil·loxera acabà amb el conreu de la vinya al terme. En les últimes dècades s’han modernitzat les instal·lacions per a donar cabuda a un important port esportiu amb quasi 300 amarris i un calat de bocana de cinc metres. L’eslora màxima permesa és de 20 metres.

Amb Les veus de la terra. Poema de Benicarló Carles Salvador va guanyar el premi especial del I Certamen Literari convocat per l’industrial Salvador Fontcuberta durant les festes majors de Benicarló de l’any 1952. Es tracta d’una esplèndida mostra de la darrera etapa de la creació del poeta, un retorn a la poesia de Teodor Llorente, en la qual el paisatge idealitzat, l’exaltació del localisme i la temàtica intimista i sentimental hi són expressades mitjançant un seguit de recursos estilístics, característics del període simbolista, que el poeta no acabà d’abandonar mai del tot. L’obra té un marcat caràcter descriptiu, tant del paisatge natural com del paisatge industrial benicarlando, i no oblida les referències sensitives.

El poemari està estructurat en sis parts, la cinquena de les quals –Les veus de la terra–  consta d’una quarteta introductòria i set parts, cadascuna dedicada a un element del paisatge benicarlando, no sols visual sinó també acústic i olfactiu: el campanar, l’horta, el secà, la mar, les xemeneies, els sorolls industrials i els colors i els perfums.

Les veus de la terra. Poema de Benicarló va ser publicada l’any següent de ser premiada, al butlletí mensual Benicarló, el setembre de 1953, en una edició amb nombroses errades. L’any 2012 comptà amb una segona edició dins del llibre Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial. Finalment, l’any 2016 Onada Edicions publicà una tercera edició, fidel al text original que es conserva a l’Aula Museu Carles Salvador de Benassal, amb una introducció de Vicent Pitarch.

La mar

Benicarló s’emmiralla,

s’emmiralla en l’ampla mar.

Ixen les barques pesqueres

per uns camins fets de blaus.

Les gasolineres brunzen;

llisquen veles triangulars.

Les xarxes que ara s’escampen

cullen peixos sens descans.

Escates d’or i de plata

i bocins de lluns, blancs,

Com els pits de la sirena,

sireneta de la mar.

***

Benicarló s’emmiralla,

s’emmiralla en l’ampla mar.

Els pescadors que naveguen

entre mar i cel tot blau.

Riuen glòries de peixos,

de peixos que es van pescant.

El port espera les barques,

les acull en un abraç

Seguint els sospirs de llum

del dit índex que és el far.

***

Benicarló s’emmiralla,

s’emmiralla en l’ampla mar.

La riquesa marinera

és una cançó eternal.

(Les veus de la terra. Poema de Benicarló, Onada Edicions, 2016)