Alcoi / L’Alcoià

EL PAISATGE:
a_alcoi

La ciutat d’Alcoi té una especial rellevància en la Revolució Industrial, especialment en el sector tèxtil, però també en el metal·lúrgic i la indústria paperera. Fruit d’açò és l’important patrimoni industrial que es conserva a la ciutat, configurant un paisatge urbà i fabril molt interessant amb les naus i els antics fumerals de rajola de les fàbriques. Testimoni de la rellevància econòmica i industrial de la ciutat també són els seus grans ponts. El procés d’industrialització va comportar la solució als problemes d’habitatge de la classe treballadora, que vivia en unes condicions molt dures, com molt bé relata Isabel-Clara Simó a la novel·la Júlia. El paisatge moral de la Revolució Industrial.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Júlia és, sense cap dubte, un clàssic de la literatura  en la nostra llengua i compta amb nombroses edicions d’ençà que va ser publicada el 1983. Inspirada en fets reals, amb  la insurrecció popular de 1873 o Revolució del Petroli com rerefons, conta la història de Júlia, una jove obrera de la indústria tèxtil i el seu ascens a la burgesia industrial en casar-se amb el propietari de la fàbrica on treballa. Júlia és  la gran novel·la d’Alcoi, un homenatge a les dones  alcoianes que, amb el seu esforç, contribuïren decisivament al desenvolupament industrial de la ciutat. Encara que a la novel·la no abunden les descripcions paisatgístiques,  el tarannà de la ciutat ensuma per les seues planes, com en aquesta descripció moral de l’edifici on viu la protagonista amb la seua mare i on curiosament les dones que viuen en cadascun dels pisos  treballen en una indústria diferent de les tres més representatives de la ciutat: tèxtil, paper i metal·lúrgica.

 

A la casa, de tres pisos, no hi vivien més que dones, coses de la vida. Elles al primer, que havia estat la casa de l’avia Miquela. Havia mort abans que nasquera Julia, així que per a ella era casa seua i ben seua. Al segon pis hi havia Encarnació, que treballava al paper, i tenia tres filles, totes fadrines. El pis, que no era ni la meitat del primer, havia d’encabir quatre dones. Quatre parells d’espardenyes suades, en una sola cambra: en un sol llit, quatre dones, amb el cos fet d’olors de pasta de paper. I al tercer vivia una vella, la seua nora i una néta, que encara no havia fet els deu anys i ja treballava. El fill se’ls va morir pel còlera, i les dones pencaren fins enllomar-se. La nora i la xiqueta treballaven en un foneria, i la vella cosia vores de mantes, de memòria, perquè, de vista, ja no li’n quedava ni per saber si entrava a casa la nora o si era la néta (…) De fet, Vicenta i la filla eren les riques de l’escala, perquè guanyaven dos jornals, un d’ells més alt que el de les altres i perquè tenien una cambra cada una. I, sobretot, perquè la Júlia era neta com un espill, i quan eixia o entrava, semblava una reina, amb el seu monyo i el seu vestit acabat de planxar. Tenia un posat que impressionava, i si no fóra tan jove, un dia li haurien dit senyoreta. Ara li ho dirien. I no les dones de l’escala: tot Alcoi li ho diria. I això, bé val sacrificis.

(Júlia, Edicions Bromera, 2003)

L'AUTORA

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943). Escriptora i periodista. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes  2017. Considerada com una de les autores actuals més importants de la literatura catalana. Va començar la seua carrera com a novel·lista amb Júlia l’any 1983, a la que seguirem T’estimo, Marta, El mossèn i La veïna. El 1993 guanyà el Premi Sant Jordi de Novel·la amb La salvatge,  al que seguirien el Premi València amb La innocent, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb El professor de música, el Premi Andròmina amb Hum… Rita! L’home que ensumava les dones, el Premi Ciutat d’Alzira, El meu germà Pol, el Premi Joanot Martorell, Amor meva, entre altres novel·les i guardons. Té obra traduïda a l’alemany, l’anglés, el basc, el castellà, el francés, el gallec, l’italià, el neerlandés i el suec.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca