Penyagolosa / L’Alcalaten

EL PAISATGE:
dsc_1454

Situat dins del Parc Natural del Penyagolosa i considerat com el massís  valencià més màgic i emblemàtic, el  pic del Penyagolosa, amb 1.813 metres, és el segon cim més alt de la Comunitat Valenciana. Té una paret rocosa amb un precipici vertical de 300 metres que fa que siga un emplaçament de referència dels alpinistes. Molt a prop del cim, al terme de Vistabella del Maestrat, es troba el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, destinació de pelegrinatge. El parc compta amb grans boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. Es pot accedir per Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa, Llucena, Vilafermosa i Puertomingalvo, aquest últim municipi és de la província de Terol.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Amb  La sega, publicada el 2015, Martí Domínguez recupera la memòria històrica dels masovers de la rodalia del Penyagolosa durant els anys menys foscos del franquisme, quan els masos eren freqüentats pels guerrillers del maquis i per la Guàrdia Civil. Contada en primera persona per Goriet, el xiquet protagonista, l’autor fa una minuciosa  descripció del paisatge del  Penyagolosa amb abundants referències a la seua flora i al treball dels masovers  no desproveïda de poesia.

 

Vàrem seguir avançant, fins a la grada on ja es divisa l’altre carell de la vall. Els salsufragis i els patacs estaven florits com mai, inundant del seu color blanc verdós i rosat les esquerdes de les cingleres. (…) Pujàrem fins a dalt del tot, fins al capoll, que deia don Carles. La vista immensa s’estenia pels quatre punts cardinals, i tots tres estiguérem dient-se noms, reconeixent muntanyes, comentat pobles, viles i llogarets, albirant fins i tot les illes Columbretes, al bell mig de la mar. (…)

A la tornada pel barranc dels Teixos vàrem descobrir un acònit blanc, en plena floració, acompanyat d’un gran rodal de peònies, de pètals vermells i esponjosos com de roses. Al fons s’alçava el cimal orgullós de la muntanya, que senyorejava entre tots els altres, tocat per la llum de la vesprada, amb una encarnació malva i ataronjada. Des d’aquell dia vaig vaig veure el Pic d’una manera distinta, no com una massa geològica esquerpa i estèril, de garrotxes inaccessibles o de mala petja, sinó com una individualitat única i singular, de la qual podíem sentir-nos orgullosos. I vaig començar a estimar aquella muntanya. Allò era del tot impropi d’un masover, però jo ja havia iniciat la meua metamorfoso i tenia ganes d’alçar el vol.

(La sega, Proa, 2015)

L'AUTOR

Martí Domínguez (Madrid, 1966). Doctor en Biologia, professor de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Ha publicat, entre altres,  les novel·les: Les confidències del comte de Buffon (Premi Andròmina, Premi Crexells i Premi de la Crítica de la Universitat de València)  El secret de Goethe (Premi Prudenci Bertrana i Premi de la Crítica de la Universitat de València) El retorn de Voltaire (Premi Josep Pla), El fracassat, El somni de Lucreci (Premi Carles Rahola d’Assaig),  La sega (Premi Serra d’Or, Premi de la Crítica Catalana, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i Premi de la Crítica Amat-Piniella) i  L’assassí que estimava els llibres.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca