Camí Reial / L’Horta Sud

EL PAISATGE:
a_latorre

L’antic camí Reial de València a Xàtiva i Madrid,  en l’actualitat encara comunica els pobles de L’Horta Sud, com ara la pedania de  La Torre i els municipis de Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla. En el terme de la ciutat de València, en passar la Creu Coberta,  canvia el nom pel carrer de Sant Vicent, sent un dels carrers més antics i  llargs de la ciutat amb tres quilòmetres de longitud.  Durant la Segona República va ser conegut com a carrer de Largo Caballero.

El camí Reial se situa sobre l’antic traçat de la Via Augusta, una de les més importants vies de comunicació de l’Imperi  Romà, que  unia Roma i les Columnes d’Hèrcules a l’estret de Gibraltar. Travessava la colònia Valentia Edetanorum i continuava en direcció sud.  Durant l’època musulmana  passava pel portal de Bab Baytala de la muralla àrab de la ciutat de València. Després de la Conquesta travessava la muralla medieval pel portal de Sant Vicent, en l’actual Pl. de Sant Agustí.

El camí Reial és un bon exemple de paisatge urbà en el qual podem diferenciar la ciutat de l’horta, no sols pel paisatge rural, sinó també per la seua arquitectura: cases d’una planta o  dues plantes i magatzems als pobles i edificis de quatre i cinc plantes a la ciutat de València. Una diferenciació paisatgística que encara és palesa.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

En El tramvia groc, Joan Francesc Mira rememora els seus anys d’infantesa i adolescència en la casa familiar a la pedania de La Torre, arran del camí Reial, un indret lligat a l’horta i unit a la ciutat pel tramvia groc que comunicava també Benetússer,  Alfafar, Massanassa i Catarroja. Cada dia,  l’autor agafava el tramvia per anar a les Escoles Pies, molt a prop del Mercat Central de València, on va estudiar el batxillerat. El llibre descriu aquest trajecte en tramvia, així com el paisatge de l’horta molt transformat durant les últimes dècades. Un exercici memorialístic sobre el pas del temps.

 

Sovint, tocant l’angle mateix de casa Devis, se sentia el ring-ring d’avís d’una campaneta, baixava una barrera, frenava el tramvia, i havíem d’esperar el pas d’un trenet verd de fusta, el mateix tren amb el qual, a l’estiu, podia anar a la platja de Natzaret amb les meues cosines quan venien a passar alguns dies amb nosaltres per fer els banys de mar. A partir d’aquell  punt, el carrer ja era pròpiament carrer urbà, no carretera, i poc més avant ja no es deia Camí reial de Madrid sinó carrer de Sant Vicent Màrtir, les cases eren de quatre o cinc pisos, amb balcons, i després eren blocs més alts encara i més moderns amb miradors i persianes, a les plantes baixes hi havia tallers mecànics, magatzems de mobles o de mercaderies diverses, bars i farmàcies i pastisseries, i immediatament abans de la Gran Via apareixia a l’esquerra la façana sinistra, decrèpita i bruta d’un convent d’aspecte abandonat, no sabia si ocupat o no per monges de clausura darrere de les finestres enreixades, dit convent de Santa Tecla, que en res no recordava la condició original d’aquell lloc, on hi hagué l’hospital de pelegrins instituït pel fundador del regne i després tan perdut, alterat, reduït i esborrat de la memòria com tants altres edificis i fets d’aquest país dels valencians.

(El tramvia groc, Edicions Proa, 2013)

L'AUTOR

Joan Francesc Mira (València, 1939). Premi de les Lletres Valencianes i  Premi d’honor de les Lletres Catalanes. Ha conreat la novel·la, narrativa curta i l’assaig.  A més d’El tramvia groc, entre les seues obres més representatives es troben Els cucs de seda (Premi Andròmina), Crítica a la nació pura (Premi d’assaig Joan Fuster), Borja Papa (Premi Crexells), Purgatori (Premi nacional de la Crítica), El professor d’història (Premi Crexells, Premi Mari Àngels Anglada, Premi Nacional de la Crítica). Ha traduït al català La divina comèdia, Els Evangelis i L’Odissea.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca