Los Yesares / Els Serrans

EL PAISATGE:
a_yesares

Los Yesares és el territori de ficció on transcorren la majoria de les novel·les d’Alfons Cervera. Un territori moral amb molts trets identificatius amb Xestalgar i el seu terme, població de la comarca dels Serrans, on va nàixer i viu l’escriptor.  Un paisatge molt significatiu dels pobles de l’interior valencià amb les eres, les fonts, les muntanyes i el riu. De fet, Los Yesares pren el nom d’una partida de Xestalgar on antigament hi havia unes fàbriques d’algeps. També pertanyen a aquesta localitat altres topònims que apareix a les novel·les de Cervera com La Fuente Grande, El Pico Àguila, El Rajolar, Las Eras o La Peña María, a més del local de l’Agrícola.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Amb El color del crepúsculo, publicada l’any 1995, Alfons Cervera  inicia un cicle narratiu centrat en la recuperació de la memòria dels que van perdre la Guerra Civil. Veus que conserven els valors i l’ètica dels represaliats durant el franquisme i oblidats per la Transició. En la novel·la, la protagonista recorda alguns passatges de la seua infantesa a un poble on “sólo se quedan a vivir la pereza y los años”. Una novel·la que amb una gran senzillesa narrativa  parla del pas del temps, la memòria i la consciència. L’any 2013  i amb el títol Las voces fugitivas van ser publicades en un sol volum les cinc primeres novel·les del cicle de la memòria.

Había llegado a Los Yesares con una falda muy corta y unas botas que le llegaban hasta las rodillas, era hija de un médico muy famoso de la capital y como estaba enferma de los pulmones le habían aconsejado el clima de la montaña para aliviar la enfermedad. Llegó un día de mucho calor, en un coche negro y con una mujer de unos cincuenta años. Habían alquilado una casa en las eras, cerca de los zarzales que daban al río, y todas las mañanas Elena salía a dar un paseo por las sendas que bordeaban las eras y llevaban a la Fuente Grande. Luego bajaba al río, a bañarse en el remanso de agua que se formaba cerca del motor del agua potable. Por la noche salía a tomar un refresco en La Agrícola y allí la conocimos Luisa y yo mientras sudábamos tinta china al lado de los ventiladores (…)

 Durante más de tres meses Elena y yo fuimos como hermanas. En uno de los viajes que sus padres hicieron al pueblo para ver cómo se encontraba, me dijeron que si  quería irme a vivir con ellos. Yo les contesté que no me gustaba salir de Los Yesares, que era aquí donde me encontraba a gusto, con los montes y el río, con mi primo Héctor, que pronto empezaría a ir a la Universidad, y con las golondrinas que aparecían todas las primaveras desde la otra parte de las montañas.

(El color del crepúsculo, en Las voces fugitivas, Piel de Zapa, 1995)

L'AUTOR

Alfons Cervera (Xestalgar, 1947). Poeta i novel·lista, en castellà com també en català. S’inicia en la narrativa l’any 1984 amb De vampiros y otros asuntos amorosos, a la que seguiren Fragmentos de abril, El domador de leones i Els paradisos artificials. En 1995 inicia el cicle narratiu de la memòria amb El color del crepúsculo, Maquis, La noche inmóvil, Aquel invierno, Esas vidas, Todo lejos o La noche en que los Beatles llegaron a Barcelona, entre altres. Entre la seua producció poètica destaquen Hyde park blues, Sessió continua i Los cuerpos del delito. Fruit de les seues col·laboracions periodístiques són els reculls La mirada de Karenin, Diario de la frontera i Gürtel & company.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca