Xàtiva / La Costera

EL PAISATGE:
a_xativa

Una ciutat disposa de paisatges urbans així com de zones d’habitatge. Podem trobar barris residencials al  nucli antic, els Eixamples de la segona meitat del segle XIX, els barris obrers, les zones industrials, les comercials i d’oci o els barris marginals de la perifèria. Aquestes àrees són perfectament distingibles a Xàtiva. x

El desaparegut barri de les Eretes, sota el pic de la Creueta, a la rodalia de la ciutat de Xàtiva, ha donat  pas a un barri residencial.  A les Eretes hi havia coves, on les dones anaven a extraure la terreta d’escurar. Als bancals creixien els ametlers i garrofers. Tot un univers perdut que recupera Toni Cucarella en la novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. Un paisatge urbà i perifèric, perdut, comú a moltes ciutats i pobles valencians, recognoscible per moltes persones.

COM ARRIBAR?
EL LLIBRE

Toni Cucarella relata en Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts la vida a les Eretes, un barri humil de la ciutat de Xàtiva a finals dels anys seixanta. Un barri on sobrevivia la cultura popular i la comunicació entre els veïns, i on el món sobrenatural dels avantpassats convivia i conversava amb la realitat dels vius on encara sagnaven les cicatrius de la guerra civil en les famílies dels vençuts. Un colpidor homenatge a una ciutat, un barri i unes gents que ja no hi són i pel qual va rebre el Premi Andròmina l’any 2003.

 

Camine per un barri que amb prou faenes reconec, per més que hi vaig nàixer i hi vaig viure fins ben entrada l’adolescència. Sé que és aquell barri natal perquè la cobdícia constructora no pot amuntegar més cases pel pendent rocallós, serra amunt, i encara és possible de resseguir-hi amb la mirada l’antiga senda del Portet, les penyes esgallades per terratrèmol de 1748, l’escarpat imponent de la Creueta, el punt més elevant del qual es dreça encara la creu que li dóna nom.

Per aquest barri residencial ara, de cases unifamiliars i edificis de poca alçària, endreçat i redundant, hi havia hagut, en els anys de la meua infantessa, les Eretes, un altre barri, tanmateix de cases velles, rudimentàries, arrenglerades, resignadament, a vora d’un antic caminal de terra i clots que feia aleshores da manera de carrer, encarades a una falda escalonada de bancals perduts d’ametlers i garrofers. Més amunt, la serra estricta: roca viva, entre badalls de la qual sols creix l’argelaga, la sajolida i la pebrella “terra de pebrella, caga’t en ella”.

(Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, 3i4, 2003)

L'AUTOR

Toni Cucarella (Xàtiva, 1959). De formació autodidacta, s’inicia en la literatura l’any 1981 amb el recull de contes Crònica dels fets gloriosos al que seguirien  Cool. Fresc, El poeta, La lluna vista des de la terra a través de la tele, Bogart & Bogart, Els ponts del diable (Premi Samaruc de Narrativa Juvenil), El Lledoner de l’home mort. L’hereu dels Tretze, L’última paraula (Premi Ciutat de Badalona de Novel·la i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (Premi Andròmina), Els camps dels vençuts i Dones d’aigua, homes de fang, entre altres Ha col·laborat amb articles d’opinió en diferents diaris i publicacions.

X

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca