Ruta Estellés / Burjassot

INFORMACIÓ BÀSICA:
el-castell-2

Lloc: Burjassot.
Significació: Recorregut pels carrers i places de Burjassot referenciades a l’obra de Vicent Andrés Estellés.
Gestió: Fundació Estellés.
Finançament: Diputació de València i Ajuntament de Burjassot.
Creació: 2014
Producció: Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI

Cementeri

Vindrà la mort, i jo no seré al llit,

ni al menjador, assegut al divan:

l’esperaré al replà de l’escala,

entre els parents que han arribat de l’horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,

de blau marí, amb la corbata torta,

i no serà necessari que entre:

us diré adéu, des de la porta, anant-me’n.

[…]

Vicent Andrés Estellés, Pedres de foc, 1975

Carrer Mendizábal

En aquest carrer, on s’ubiquen algunes cases d’estiueig construïdes a finals del segle XIX, el poeta evoca sa mare, l’amarga dona del seu poble.

Tot ho esperaves del teu fill. Te’l veies

créixer, parlar en castellà. Et pensaves

un dolç futur de confortants poltrones

de vímet, al carrer de Mendizábal.

Si ara et pregunten pel teu fill, no saps

res d’ell. «Pel món». T’inventes uns retalls

de cartes que no reps. I dolça, el penses

en algun lloc, parlant en castellà

amb els senyors, fumant amb els senyors.

Si abans te’l veies, te l’inventes ara.

Sola en la casa de brancudes bigues,

del corral ample i oblidat, amb una

conca entre els peus, te’l penses, te l’inventes,

amarga dona del meu poble, mare.

Vicent Andrés Estellés, El gran foc dels garbons, 1972

Les Sitges

Les Sitges de Burjassot són un magatzem del segle XVI, per abastir de blat la ciutat de València. El conjunt arquitectònic, que inclou l’ermita de sant Roc, fou declarat Monument Historicoartístic de Caràcter Nacional el 1982.

Ací em creixia, al sa i al pla,

entre unes gents treballadores,

un orgull de ser valencià.

Pense una antiga vinyeta.

Burjassot, entre dos pous.

Poble de pous i de sitges,

guarda en el fons del seu cor,

com una antiga collita,

allò millor, un tresor:

la valenciania autèntica,

que ha mamat a Burjassot.

Tot ho pense i ho recorde

en el dia de Sant Roc.

Vicent Andrés Estellés, Mural del País Valencià, 1996

 

Estàtua de Vicent Andrés Estellés

L’escultura, obra de Teresa Cháfer, fou instal·lada per l’Ajuntament de Burjassot el 2007 a la plaça Emilio Castelar. La ruta proposa escoltar ací la versió musical de Néstor Mont, a partir del poema següent:

Burjassot, un nom de pólvora,

escrit en lletres de foc.

Jo vull que els morts del meu poble

em facen entre ells un lloc.

Mort encara, veuré encara

una església i un pou.

Mort encara, escoltaré

el goig matiner dels trons.

Mort encara veuré encara

la pujada de Sant Roc.

Mort encara, diré encara

un nom de cendra, el vell nom.

Mort encara, veuré l’alt

campanar de Burjassot.

Ací em pariren i ací estic.

I ací cante i ací faig versos.

Ací veig créixer els meus fills.

Vicent Andrés Estellés, Mural del País Valencià, 1996

L’Horta

L’horta que envolta Burjassot és un altre dels tresors que encara es conserva, malgrat que en els darrers cinquanta anys s’ha vist reduïda dràsticament pel creixement urbanístic desmesurat.

El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,

el secà de Paterna i el secà de Godella,

i els cementeris blancs i els rajolars vermells,

i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,

i després el de Llíria i més tard el de Bétera,

i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,

i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,

i els grans pins del castell vinclats damunt la séquia,

i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,

i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,

i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,

i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,

i la flaire dels horts, la calç de les parets

quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,

el tren nocturn, que creua solitari la nit,

i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,

i el secà de Paterna, i el secà de Godella,

i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,

l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas

del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,

i el molí de la Sal i el llibre que he d’escriure,

i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna.

Vicent Andrés Estellés, Coral Romput, 1971

BIOGRAFIA

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-1993), considerat el més gran poeta valencià des d’Ausiàs March. Estellés fa bandera d’un sentiment cívic col·lectiu. Es proclama “un entre tants”, “la veu d’un poble” en marxa, un poeta que no idealitza la realitat, que no “escriu èglogues”, que escriu contra l’opressió personal, col·lectiva i nacional. Entre els seus temes: la mort, l’amor i l’erotisme, la fam i l’opressió del poble i la quotidianeitat. Elabora una llengua poètica sobre la parla col·loquial, una proposta estètica original basada en la necessitat vital i imperiosa d’escriure. Poeta prolífic, amb 11 volums d’Obra Completa poètica i un pòstum Mural del País Valencià (1998). El seu llibre més llegit, el Llibre de Meravelles (1971), el gran poema de la postguerra, és un cant als pobles de l’Horta i la ciutat de València.

X