Ruta Carmelina / Altea

INFORMACIÓ BÀSICA:
casa-gadea-mar

Lloc: Altea.
Significació: Un passeig pels llocs més significatius que apareixen al llibre Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez- Cutillas.
Gestió: Regidoria de Cultura. Ajuntament d’Altea.
Activitats: Al Centre Cultural Gadea es pot visitar el centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas i del seu avi, l’historiador i assagista Francesc Martínez i Martínez. Altea.
Significació: Un passeig pels llocs més significatius que apareixen al llibre Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez- Cutillas.
Gestió: Regidoria de Cultura. Ajuntament d’Altea.
Activitats: Al Centre Cultural Gadea es pot visitar el centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas i del seu avi, l’historiador i assagista Francesc Martínez i Martínez.

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI

ALTEA

Els meus parents vivien a la part de dalt del poble, i nosaltres pujàvem les costeres corrent i ma mare les pujava caminant a poc a poc i deturant-se per a alenar. I totes les dones la saludaven i en acabant li preguntaven: Senyoreta, avui són d’ací dalt?

Per les costeres t’hi trobaves bacons xicotets i gallines i pollastres i xiquets. A l’estiu les xiquetes i els xiquets més menuts anaven en conill o amb una camiseta de tela que no els aplegava al melic. Eren uns carrers plens de vida i de llum i de moviment, plens de crits i de paraules, de plors de xicons que es barallaven i de cançons de mares dormint els fillets. Per això no he pogut oblidar res, i recorde que en passar el carrer de la Sèquia i el cantó de la Farmàcia del senyor Miquel preníem la costera del Sol. Aquesta costera feia olor de peix i de saladura i per davant de les portes penjaven cortines de sàssia negra; i açò volia dir que encara érem al barrí dels mariners. En acabar-se aquesta costera llarga i alzinada feia com un cornialet i començaven altres de mes suaus, rectes o plenes de giragonses. Aleshores ja no sentíem l’olor de peix sinó de fem i d’alga i d’herba dels conills i les cortines de les portes eren de llenç gros de llençol teixit a mà, i hom s’adonava que havíem entrat als dominis dels llauradors.

Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya, 1976

UN ITINERARI LITERARI EN SET PARADES

A tocar del portal Nou, es pot evocar alguns dels personatges de Matèria de Bretanya, al barri del Fornet. S’hi pot remembrar la mestra Cantarrana, que explicava “coses molt boniques” o la mare Paula, que alimentava la xicalla amb pa, melva i contes meravellosos.

Plaça de l’Escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas

La mare Paula vivia al barri del Fornet, el qual era el més amunt del poble per la part de Migjorn. Des del Fornet es veu l’Aitana i el Puigcampana i l’Alfàs, que sembla una pinya plena de pinyols. Al Fornet pega el sol tot el dia, i per això la calç de les façanes de les cases enlluerna més; les dones, els homes i els infants sembla com si fossen de terrissa; i el negre dels seus vestits de dol és més negre i més dol que en altres bandes.

Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya, 1976

Glorieta de l’Escriptor Francesc Martínez i Martínez

Francesc Martínez (1866-1946) fou l’avi matern de l’escriptora i un personatge clau en la seua vida i la seua obra. La glorieta, recollida i suspesa sobre la mar d’Altea, ocupa l’espai de l’antic baluard sud-est del recinte emmurallat del XVII.

I les nits sense lluna, només vesprejar, eixíem al Baluard, i amb els ulls i el desig d’aventures seguíem les llums escampades per la mar, les llums de les barques de parella que nosaltres volíem confondre amb l’estol de contrabadistes més nombrós que mai hagués creuat la mar.

Carrer Fondo

Les partides de pilota que s’hi jugaven inspiren la comparació amb l’estiu, la gent i la vida.

L’estiu era com els partits de llargues que jugaven els homes els diumenges al carrer Fondo; pilota ve, pilota torna. I les pilotes eren la gent […]. I l’estiu era el carrer Fondo per on venien les pilotes i se n’anaven. I la partida de llargues era la vida que vivíem a l’estiu, perquè la calor ens portava agafats de les mans seues i les mans de la calor eren fetes de cel blau i de sol fort i de dies llargs i de claror de nit tèbia.

Glorieta del Manyo

Situada davant de la serra de Bèrnia (“tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare”). Es veu el penyal d’Ifac, i el morro Toix, la costera del Sol i la mar omnipresent.

Portal Vell

Des del balcó que s’hi penja, s’evoca els ulls infantils de Carmelina reivindicant la llum de la vida contra les ombres de la mort, quan a la casa del davant assistia al vetlatori de la tia:

Pel finestró del menjador […] obert cap al Baluard, entrava tota la llum de la vesprada, i des del meu seient podia veure les Piles i Sant Jordi i el Barranquet, i en acabar-se el pla començaven per una banda les faldes de Bèrnia i per l’altra banda els vessants d’Aitana. I jo vaig pensar que tot allò era massa bonic per a envoltar una persona morta, i per això no sentia pena, perquè tot seguia essent igual que ahir i que despús-ahir. I demà també seria semblant.

Carrer Major i mirador de la plaça de l’Església

Del mirador es contempla l’Albir, al fons, la mar, el port, les barques i l’estació del trenet de la Marina,

… i tota la casa de l’Estació era color d’estació engroguida, que es veu que se li pegava la color dels comiats de la gent que viatjava.

Casa Cervantes (carrer Santa Bàrbara, 8)

És la casa de l’avi Francesc Martínez i Martínez, de primers del segle XX. És on, segons declara a la frase final del llibre, un amic intel·lectual de l’avi li va deixar «entre les seues mans tota la matèria de Bretanya».

Per a saber més:

BIOGRAFIA

Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927–València, 2009). Historiadora, poeta i novel·lista; néta del folklorista alteà Francesc Martínez i Martínez. Dona d’exquisida sensibilitat i àmplia formació cultural, publicà diversos treballs històrics referits a la Corona d’Aragó. Va cultivar la poesia i la narrativa, gènere en el qual va assolir un ressò extraordinari amb la seua novel·la Matèria de Bretanya, un dels llibres més llegits de la narrativa valenciana contemporània. El llibre recull un conjunt de records de la infantesa de l’autora a Altea, a la Marina Baixa, durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, quan l’autora tenia entre sis i nou anys

X