Museu-Casa Joan Fuster / Sueca

INFORMACIÓ BÀSICA:
casa-fuster-firma

Lloc: Carrer Sant Josep 8 i 10, Sueca.
Horari: De dimarts a diumenge de 10 h. a 13.30. Divendres i dissabte de 17 h. a 21 h.
Gestió: Ajuntament de Sueca, Generalitat Valenciana i Universitat de València.
Creació: El 1995 la Biblioteca i l’Arxiu Joan Fuster foren cedits a la Biblioteca Valenciana i reunits a Sueca. L’Espai Joan Fuster fou creat el 2003 per la Càtedra Joan Fuster. El gener de 2017 obrí les portes el Museu Joan Fuster.
Fons: La Biblioteca conserva una col·lecció de més de 10.000 volums i l’Arxiu la correspondència (més de 20.000 cartes entre 1939 i 1992), els dietaris, els articles de premsa, etc.
Objectius: Cura i custòdia, estudi i difusió del fons bibliogràfic Joan Fuster.
Activitats: Jornades d’estudi i reflexió, conferències, “Tertúlies de Ca Fuster”, publicació de llibres, etc.

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI

La Casa Joan Fuster és el punt de partida per conèixer la geografia més immediata de l’autor, amb temes recurrents com ara la gent, la cultura, els costums i el paisatge agrícola dominat per l’arrossar.

El meu poble, de nit

Cenyit de llums incertes, obert a les

sol·licitacions de la nit pura

en què una lluna fina t’assegura

carícia amatent de vellut i ales,

 

et venç, oh poble, la dolçor nutrícia

d’aquesta terra teva, blanament.

Aigua i cel en diàleg indolent

van pastant-te miracles de clarícia.

 

Surant pertot, levíssim, s’endevina

un tremor graciós de tarongina

sobre el baf cast, calent, de les marjals.

 

I hi ha quietud dòcil d’hora antiga,

i hom sent com és més dura i més amiga

la veu al·leluiant dels vents pairals.

Joan Fuster, Almanaque de Las Provincias para 1947

 

Festa major a Sueca. Cal respirar-la. Pel nas, sobretot. És una qüestió d’olors. Hi ha l’olor acre, esparsa, viva, que ve del camp, on seguen l’arròs. Olor de palla verda acabada de tallar, i olor de terra humida, o de llim, mesclades. Hi ha, damunt, interferida, l’olor de la pólvora que cremen ara, a migdia, en coets i traques, quantitats considerables de pólvora inofensiva i lúdica. I hi ha l’olor de les cuines, la penetrant anticipació dels dinars. Un dia com avui, el dinar és preceptivament robust i complex, i s’anuncia insidiosament a través de les portes de les cases. El soroll també n’és una part important: la banda de música, una mica primària, estentòria; el dolçainer, que prodiga els seus refilets defectuosos, però incisius, pura agressió a l’orella; l’espetec dels focs artificials; les campanes de dring gloriós, propi d’un bronze ben pagat al segle XVIII; l’enriolada efusió de la gent que van i vénen pels carrers…

Fuster, Joan, Diari 1952-1960

 

Volvemos al litoral valenciano, feliz y amistoso. En él me quedo yo, en mi pueblo vulgar, junto al trabajo y la quietud de mis gentes, uno más en ello y entre ellas.

Joan Fuster, El País Valenciano, 1962

 

En la matinada de l’onze de setembre, unes bones ànimes van fer esclatar a les reixes del meu domicili un parell d’explosius de considerable potència: vostès ja coneixen la notícia. Tinc mitja casa somoguda, parets destruïdes, quadres i llibres fets malbé, dispers o inaprofitable gran quantitat de material de treball, què sé jo! Pràcticament, encara no he arribat a fer-me càrrec de les dimensions de la destrossa. […] Al primer esclafit vam eixir al carrer d’una manera instintiva: jo visc en una planta baixa. Uns moments després, quan havíem tornat a entrar en casa entre el fum i la polseguera, féu explosió el segon artefacte. Ja hi havia acudit gent. Fou un miracle que ningú no en sofrís els efectes previstos: qualsevol ferida, la mort. Sort en vam tenir, ben mirat.

Joan Fuster, Punts de meditació, 1985

Per a saber-ne més:

BIOGRAFIA

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922–1992). Assagista, historiador, crític literari i poeta. Inicialment va conrear la poesia, però l’abandonà per dedicar-se exclusivament a l’assaig. L’any 1962 publicà dues obres de gran repercussió: El País valenciano i Nosaltres, els valencians. Va realitzar treballs sobre els clàssics valencians com Vicent Ferrer, Jaume Roig, sor Isabel de Villena, Ausiàs March i Joan Roís de Corella. Entre els seus assaigs de caire humanístic destaquen El descrèdit de la realitat i Diccionari per a ociosos, a més dels llibres d’aforismes com Consells, proverbis i insolències. Fuster ha estat l’intel·lectual que més influència ha exercit en el debat cultural i polític de la societat valenciana i ha sentat les bases per a la reflexió col·lectiva sobre la nostra identitat com a poble.

El Pais Valenciano de Joan Fuster

Ser Joan Fuster

X