Casa Lluís Guarner / Benifairó de les Valls

INFORMACIÓ BÀSICA:
fachada-casa-guarner

Lloc: Carrer Sánchez Coello, 21, Benifairó de les Valls.
Gestió: Fundació Bancaixa.
Fons: Arxiu personal Lluís Guarner.
Objectius: La casa està destinada a usos culturals. Al jardí s’hi celebren concerts i recitals i ha estat escenari de pel·lícules i sèries, com Entre naranjos, (RTVE, 1998), basada en la novel·la de Blasco Ibáñez.
Descripció: La casa, herència materna, pertanyent a la família Mussoles des del segle XVI, és una típica construcció rural valenciana amb tres parts diferenciades: la residència, el jardí i l’hort. La planta baixa conserva la decoració típica d’una casa agrícola valenciana. Es conserva l’estudi i la biblioteca, a més d’un jardí amb arbres monumentals i retaules ceràmics dels segles XVIII i XIX

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI

Benifairó de les Valls es troba al Camp de Morvedre, dins l’anomenada Vall de Segó. La mar propera ens aproxima a la “Cançó de la marinera fidel”, amb versions musicals de Vicent Garcés (1938) i de Paco Muñoz (1990).

Benifairó de les Valls

Mediado el valle, se adentran más las montañas y vienen a formar otro más pequeño que se conoce como la Vall de Segó, al que se sube en suave declive. En él, y resguardados de los vientos, se agrupan cinco pueblos, supervivientes de otros cinco, que fueron otros tantos caseríos moriscos de cultivadores de las viñas y del aceite, hoy productores de naranja que, al abrigo de los montes cercanos se preservan de las posibles heladas, que en el valle de Sagunto suelen ser más propicias. Estos pueblos, de nombres de origen árabe, son Faura y Benifairó, que forman ya una conruración; Quart, Quartell y Benavites. […] En el pueblo de Benifairó fue bautizado en 1531 el famoso pintor Alonso Sánchez Coello, que había de serlo de cámara de Felipe II. En Quart existe un próvido manantial que riega toda esta vega. Benavites aún conserva un torreón de tipo renacentista con un salón de bellos artesonados. Si hemos entrado a visitar este ameno rincón, podremos recorrer los cinco pueblos fácilmente y volver al camino general por Benavites, junto a un pequeño barranco que forma límite oficial con la provincia de Castellón.

Lluís Guarner, València, Tierra y alma de un país, 1974

Per a saber-ne més: Juan Antonio Millón, Lluís Guarner, el legado de una pasión literaria, València: Generalitat Valenciana, 2007

Jardí de Lluís Guarner: http://jardinguarner.blogspot.com.es/

BIOGRAFIA

Lluís Guarner Pérez-Musoles  (València, 1902–1986). Fill d’una família benestant d’arrel agrària, fou catedràtic de batxillerat de Llengua i Literatura Espanyola i signant de les Normes de Castelló de 1932. Poeta, narrador, assagista i traductor, va traduir al castellà obres de Wenceslau Querol, Teodor Llorente i Jacint Verdaguer. Destaquen les seues edicions crítiques de Poema de Mio Cid, Lope de Vega, San Juan de la Cruz, Musset, Verlaine i Baudelaire. A partir de 1960 estableix la seua residència definitiva entre València i Benifairó. L’any 1969 ocupà plaça d’acadèmic a la “Real Academia Española de la Lengua”. Publicà en 1974 València, tierra y alma de un país. Li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes de 1985.

X