Casa Enric Valor / Castalla

INFORMACIÓ BÀSICA:
castalla1

Lloc: Carrer Major, 24, Castalla.
Gestió: Ajuntament de Castalla. Amb el suport d’un conjunt d’entitats cíviques comarcals i la Càtedra Enric Valor formada per la Universitat d’Alacant i els ajuntaments de Castalla i d’Altea, creada el 2016.
Propietat: Generalitat Valenciana.
Creació: 2002
Activitats:La Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes aprovà el 2013 la cessió de la casa a l’Ajuntament de Castalla per a la creació d’una casa museu oberta a visites escolars, xarrades, presentacions i rutes literàries per Castalla i altres localitats del sud valencià vinculades a l’obra d’Enric Valor. Es pretén fomentar el turisme cultural i escolar.

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI

L’Ajuntament de Castalla i el Centre Cultural Castallut i posaren en marxa el 2013 una “Ruta literària per Castalla” basada en Sense la terra promesa, amb dotze punts d’interés. Un altre itinerari remarcable és l’ascens a l’Alt del Guisop cada 22 d’agost.

Cassana

Castalla és el poble nadiu de l’escriptor, on conegué la felicitat de la infantesa fins la primera adolescència, en què la seua família hagué d’emigrar a Elda i canviar de vida. Castalla (Cassana en la ficció) representa la vila, el mas, la muntanya, el carrer, la gent, el paisatge…

…Cassana era una vila gran, com una ciutat petita, amb tots els seus estaments perfectament diferenciats. Devers sis mil habitants hi convivien, en una extensió de terme potser desproporcionada. Despenjant-se per un coster d’un puig penyalós i enlairat, coronat per un castell mig en ruïnes com tants d’altres del país, s’estenia en bona part en el pla, on hi havia les millors places i els més aristocràtics carrers. De la part alta del poble, la replaça de l’ermitori de la Mare de Déu dels Dolors podia obsequiar els visitants amb una vista senzillament meravellosa sobre la vall i les serres boscoses o de penya viva que l’encerclaven. Per un port devers xaloc, els dies clars, una blavor quasi remota en la geografia i sobretot en la ment de la gent de Cassana, gent llauradora, de terra ferma…

Enric Valor, Sense la terra promesa, 1980

La plaça del Roser

La plaça del Roser era ampla i lluminosa, una espècie de subcentre urbà de la vila. A Cassana, com s’esdevé fins a pobles ben petits, hi havia un centre, i tot un escalonament de graus socials, quant a habitatge, que anava des del carrer Major i la plaça principal fins als ravals d’eres i cellers.

[…]

Havent minvat molt les propietats d’Albert i Maria-Júlia, no feia joc amb la seua mediocritat econòmica aquella gran porta principal de fusta fosca ben llavorada, amb dues fulles exornades de dues picaportes de bronze en forma de drac i engalzades en pollegueres sobre vells brancals de pedra picada; ni els dos grans finestrals enreixats que la franquejaven quasi arran de voravia; ni les grans balconades de ferro forjat, on cabien dotzenes de convidats a presenciar les festes pobletanes ‑processons, desfilades de moros i cristians, bous de carrer que tenien la plaça del Roser com a cós principal i preferit‑.

Enric Valor, Sense la terra promesa, 1980

 

Serra de Castalla (alt de Guisop)

Des de l’alt de Guisop, literaturitzat com l’alt dels “Eriçons”, s’albira el contrast entre els paisatges de la mar i la muntanya, recreats per Enric Valor a Temps de batuda: «La mar es veia com una franja blava i remota que s’omplia d’or fos i de plata bellugadissa per davall del punt on s’aixecava el sol». Des de 2011, cada 22 d’agost, coincidint amb el naixement de l’escriptor, el Centre Cultural Castellut i l’Ateneu Cultural Republicà de Petrer organitzen una pujada a trenc d’alba.

‑Ara girem a l’esquerra. Veu? Som al peu de l’alt dels Eriçons, una espècie de caporrutxo de la carena.

(…)

El turó no era cobert de bosc sinó de denses matollades de carrasca, i així, allà amunt, res no destorbava la vista. Llavors, per al muntanyés, rodar l’esguard de falcó per les amples baixures i els tremolosos horitzons era quasi una cerimònia i sobretot un engrescador deport, segons es va explicar. En allò consisteix “veure el moviment del personal”, és a dir, de la gent dels masos i de les viles. La seua vida en les solituds feia sens dubte que li agradàs la gent de les viles i les viles mateixes; unes i altres, però, vistes a una distància asèptica: “allà baix, allà lluny, allà dins!”.

Enric Valor, Temps de batuda, 1983

BIOGRAFIA

Enric Valor (Castalla, 1911-València, 2000), gramàtic, lexicòleg, rondallista i novellista, Com a gramàtic, va col·laborar en la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1960 publicà la seua primera novel·la L’ambició d’Aleix. El seu pas per la presó (1966-1968) significà l’inici de la redacció de les trenta-sis rondalles valencianes, elaborades a partir de la tradició oral, que tindran una difusió excepcional amb la introducció del valencià a l’ensenyament. La trilogia Cicle de Cassana, formada per Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, recrea la societat rural valenciana del primer terç de segle XX. Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes el 1985.

X