Tombatossals / Castelló

INFORMACIÓ BÀSICA:
tombatossals_general

Lloc: Ciutat i rodalies de Castelló de la Plana.
Significació: Fundació mítica de la ciutat de Castelló a partir dels personatges llegendaris de Tombatossals i els seus amics.
Gestió: La ruta no està institucionalitzada. Algunes associacions organitzen de manera esporàdica visites als llocs de Tombatossals.

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI
PRIMER RECORREGUT. TOMBATOSSALS I LA CIUTAT DE CASTELLÓ

S’inicia el recorregut a l’Avinguda del Lledó, amb la contemplació de tres escultures que hi ha a sengles redones, obra de Melchor Zapata, inaugurades el 2003, pel 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

TOMBATOSSALS

Lectura del text inicial, en què es narra la gestació de l’heroi, fill de l’enamorament de la Penyeta Roja i el Tossal Gros:

Allà hi som. La Penyeta Roja, gentil i graciosa, era constantment mirada amb ulls apassionats per lo molt seriot de Tossal Gros, que de veïnat estaven des de que Déu volgué que foren al món.

Ja no en cabia més de voler entre els dos. Lo ventijol se prestava a dur llurs gemecs i sospirs… que també gemequen i sospiren los tossals. ¡Déu ens guarde quan de ferm sospira Tossal Gros!

Aromes d’espígol i timonets, de poleo i murta Tossal Gros li enviava cap a son indret a Penyeta Roja, i ella, enamorada, en oloroses alenades de saborija i romer, malves i te, corresponia. ¡Quin enamorament!

ARRANCAPINS

-Jo sóc Arrancapins… Per grossa que una soca parega, per a mi, senyor, és com senzilla botxa…¡Mireu! -i tirant d’una prunera que allí creixia li la presenta al rei engarsonada dient-li-: ¿A on voleu que la trasplante?

BUFANÚVOLS

Un dia Tossal Gros, cridant a son parent Bufanúvols, va dir-li:

-Mira, tu, parent del meu voler, arregla-t’ho com pugues, i porta’m a mon cormull totes les nuvolades de totes les rodalades del cel… les de Ponent i de Llevant, als Gregals i Benagais, als Xalocs i Mestrals, als Llebeigs i Migjorns, als Garbins i Valencians, a tots, a tots. Però sostín, mentrimentes siga l’assemblea, a l’esbargidor Tramuntana, no siga cosa que me’ls agrane. Vés, que si així ho fas la fama teua creuarà lo món

CASA DE PASCUAL TIRADO (carrer Antonio Maura, 7)

Una placa de ceràmica instal·lada per l’Ajuntament de Castelló, en 1897, anuncia «en aquesta casa Josep Pasqual i Tirado va escriure ‘Tombatossals’, mite del poble de Castelló».

ESGLESIA DE SANT NICOLAU (carrer Alloza o d’Amunt, 143)

L’inici del llibre narra com el brancal de l’església de Sant Nicolau és el dit de Tombatossals.

De l’orige de Tombatossals corre la següent llegenda. Pero sàpies que aquest galifant diuen si medix d’alçària cent cinquanta-tres pams, i d’esquena, quaranta-nou. Calculeu per les mides com seran les carnes, peus, braços, mans i demés… Sols direm que al temps que perqué lo dit corrunxet, en una extremada forcejada, los pedrapiquers, cercant en les pedreres per a fer lo brancal de Sant Nicolau, aprofitaren aquell dit, i de les estelles ixqueren dos dotzenes de guarda-rades.

CASINO ANTIC

L’escalinata de forja que dóna accés al primer pis, obra de Ramón Catalán, recull temes de Tombatossals.

PALAU PROVINCIAL. DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

El panell inferior del tercer mural, obra de Traver Calzada, dedicat a Tombatossals i Arrancapins.

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ

A la façana de l’edifici nou de l’Ajuntament hi ha els relleus de de  Tombatossals, Bufanúvols i Arrancapins, obra de Traver Calzada.

SEGON RECORREGUT. TOMBATOSSALS I LA PLANA

ERMITORI DE LA MAGDALENA

Espai on es troba el Palau del Rei Barbut, al costat del Castell Vell, on es divisa tot el terme.

MOLI DE LA FONT

El primer diumenge d’octubre acostuma a celebrar-s’hi un homenatge a Tombatossals amb la lectura d’un fragment de l’obra referit a la partida cap a les Illes Columbretes, després de pregar en l’ermita de sant Francesc.

FONT DE SANT FRANCESC

Ja són en la drassana de la Font. Allí prop, una capelleta emblanquinada aixoplugava un sant Francesc; pareixia estar aguardant-los. Eixe va ésser lo pensament del rei Barbut, puix coincidint la festa de Sant Francesc ab lo jorn venturós de la sortida de sa esquadra, al sant va encomanar lo record de la jornada. ¡Jorn de gratíssima recordança!

A sant Francesc pregaren, i després de deixar amarrada la Capitana a bona soca, i trets a la llum els avalotadors captius, començaren a caminar, camí l’En Riera amunt —portant Tombatossals, que davant anava, lo penó gloriós de sant Cristòfol, seguit dels captius de qui curaven no desbarrassen, els nafrats Bufanúvols, Arrancapins i Tragapinyols— vers lo tossalet on era lo palau de la cort del rei Barbut, a donar compte d’aquella conquesta somniada per la infanta de botons.

COVA DE LES MERAVELLES

Seguint la comarcal 232 entre Castelló i Alcora, prenent un camí que va a l’embassament de Maria Cristina es troba la Cova de les Meravelles, on habita Tombatossals i la seua colla:

Si qualsevol pretén saber moltíssimes més coses del ja esmentat gran Tombatossals, de la seua colla i del rei Barbut, que cerque paciençós per ahí un home vell de bona memòria, i si no, que se vallga de tees de bon melis i de llargues tresseres i que se fique dins la cova de les Maravelles, cap al fons davalle sense esglai, torbes ni entabuixament, que regire racons i raconets, i de ben cert que allí topetarà dins l’arxiu de l’antiquíssima ordre de Sant Cristòfol, ab alguna pintura rupestre que semblarà la panxa de Tragapinyols, o la cara de mònica del senyor Cagueme, ab atuells de cuina i fins ab les màscares de les bones paelletes que allí adobaren la colla del galifant i la cort del rei Barbut.

CASTELL DE MONTORNÉS

Situat al terme de Benicàssim, en la Serra del Desert de les Palmes.

Ni és ni pot ésser altra la història d’aquella batalla en la que lo castell de Montornés fon desportellat, mig assolat i enrunat per a sempre. No hi ha qui vaja a fer-li un remendo a les finestres, ni a rebossar una paret, ni a plorar tanta desditxa.

EL PINAR DEL GRAU

L’origen del Pinar, el trobem en la intervenció de Tombatossals, llançant els pins des de la muntanya.

Claríssim se vea lo Pinar, lo bellíssim estatge, lo lloc somniat de delictícies per lo nostre galifant; les entramades sèquies, semblaven fraus esmeragdins, joies preuades del primorós vestit ab que s’abilla i engalana la pròdiga marjaleria…

ILLES COLUMBRETES

Per visitar les illes hi ha golondrines i embarcacions des dels ports de Peníscola, Orpesa i Castelló.

Enmig de l’illa s’alçava una muntanya que la partia en dos mitats. Tombatossals s’atura i com qui toca un picaport, en dos punyades, altres tantes esquenades i un sorolló va obrir enmig de la muntanya un clavill, carrerassa per on passa a l’altra banda toda la gent que anava a la conquesta;

[…]

Eren dos petites illes d’una tal qual grandària; frec a frec, són hui anomenades i conegudes per lo Mascarot i Sinyoreta. En la primera no n’hi havia res, ni un grapat de terra per a encegar un gat; semblava una cassola sense escurar i cul per amunt, de llisa, mascarada, petiteta i enllomada que era. Desembarcaren i ompliren un racó del quarter de pedra tosca per a rascar la cotna del porc quan feren la matançaa al retorn, alla en la cort del rei Barbut. La segona encara era més pelada, i no pogueren carregar res; així és que Cagueme, engronsant lo cap i ab somriseta li va dir melosament:

‑Illeta, illeta, que poc t’has despepitat; Sinyoreta, Sinyoreta, no te cauran les anelles. ‑I lo nom de Sinyoreta se li ha quedat a la solitària i pelada illeta.

Per a saber més: Ayora, Amparo (2014) “Una passejada per les rutes del Tombatossals”, dins Alexandre Bataller i Héctor H. Gassó (ed.) Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries. València, PUV, p. 129-139.

BIOGRAFIA

Josep Pascual Tirado (Castelló de la Plana 1884 -1937). Va començar a publicar les seues primeres narracions en valencià a partir de 1920 al butlletí de la Societat Castelloneca de Cultura. Aquestes narracions serien recollides en els llibres Tombatossals i De la meua garbera. Contalles de Castelló de la Plana.
El llibre de Tombatossals va ser publicat el 1930 i té com a protagonista el gegant del mateix nom que origina la fundació mítica de la ciutat de Castelló.
Tombatossals va nàixer a la partida de Bovalar durant una forta tempesta produïda per en Bufanúvols, fruit de l’amor entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros. Amb el temps arreplegà una bona colla d’amics, que s’establiren a la Cova de les Maravelles, fins que els fills del Rei Barbut van sol·licitar el seu ajut per arreglar els assumptes agraris del regne. Així, Arrancapins acabarà amb les males herbes i els arbres inútils. Tragapinyols sembrarà les llavors més convinents. Bufanúvols provocarà la pluja sobre aquests cultius.
Tombatossals explica així el paisatge de la Plana format per secà, horta i marjal, amb unes séquies convertides en rius i, fins i tot, les Illes Columbretes.

X