Fundació Carles Salvador / Benassal

INFORMACIÓ BÀSICA:
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lloc: Carrer de la Mola, 8. Benassal.
Significació: Última casa on va residir Carles Salvador a Benassal i on va viure, va conservar i va ampliar el seu llegat la seua filla Sofia Salvador Monferrer.
Gestió: Ajuntament de Benassal i Institut d’Estudis Catalans.
Creació: 2002
Activitats: Conservar i dinamitzar el llegat de Carles Salvador. Biblioteca amb fons bibliogràfic i documental de Carles Salvador. Innovació pedagògica al món de l’ensenyanament i estudi de la llengua

COM ARRIBAR?
ITINERARI LITERARI

L’itinerari consta d’onze parades al voltant del poble de Benassal: l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, el carrer dels Cavallers, la Torre de la Presó, els xops del barranc, els portals de Sant Roc i Sant Cristòfol, el carrer del Loreto, el Calvari, la Mola, l’escola de Carles Salvador, el pati i el jardí

Carles Salvador, a Benassal, va viure en quatre cases diferents: a la casa de mestres de l’antiga escola de xiques, actualment l’Ajuntament; al número 10 del carrer dels Cavallers; al número 18 de la plaça d’en Balasc d’Alagó, i al número 17 del carrer de l’Hostal, actual carrer de Mossén Joaquim Garcia Girona.

BIOGRAFIA

Carles Salvador i Gimeno (València, 1897–1955) fou mestre, escriptor i gramàtic, impulsor de la introducció del valencià a l’escola i difusor de les Normes de Castelló de 1932. Membre fundador de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, va impulsar els cursos de llengua i literatura valenciana en Lo Rat Penat i el 1951 publicà la Gramàtica valenciana. Considerat el principal dels poetes valencians de l’època, va ser un dels introductors de l’avantguardisme literari a València amb obres com Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934), però també va destacar com a narrador (El maniquí d’argila (1931) i assagista (Elogi del xiprer, 1929 o Elogi de la vagància 1937). A més, dugué a terme una intensa activitat intel·lectual i cívica en la vida cultural valenciana i participà activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes (1937), celebrat en plena guerra, on va fer una ferma defensa de les llibertats i la democràcia. Com a mestre, exercí a pobles com Benassal, on residí prop de 18 anys, o a Benimaclet, des del 1934 fins al final de la seua vida.

X